Al·legacions al de Pla d’usos des Convent

Al·legacions al de Pla d’usos des Convent, que presenta el Centre d’Estudis Locals d’Alaior.

1^r. Respecte del nom correcte, recomanam per enèsima vegada un estudi molt seriós de Pere Gomila fàcil de trobar a la xarxa. Les institucions que se suposa que són garants de la toponímia coherent han fomentat una substitució de la denominació tradicional i correcta. Açò de Pati de sa Lluna per a tot el Convent respon a una errada de concepció arquitectònica, a la substitució de la denominació popular i a una certa frivolitat sobrevinguda.

2ⁿ La reivindicació del poble des Convent com espai per a la cultura de la ciutadania va començar molts anys abans que aparegués la possibilitat d’ubicar-hi la col·lecció etnogràfica Llambías o la mostra de calçat posterior. Açò no vol dir que no s’hi hagin d’acollir, simplement que el poble tenia la necessitat sentida d’un espai cultural i patrimonial abans.

3^r Cultura etimològicament prové de conrear, cultivar. Entenem que la cultura que s’hi ha de fer ha de ser aquella que crea i produeix capacitats, sensibilitats, que fa els esperits més grans i d’aquesta manera fa els pobles millors. Una cultura activa, no de simples espectadors i visitants. De convivència de ciutadans per a les arts, la trobada, la reflexió i la comunicació. Conrear i cultivar tracten del sembrar i no del consumir. Per açò aquest equipament ha de servir perquè els ciutadans i els col·lectius siguin subjectes, protagonistes dels diferents predicats culturals. En aquests moments la vida cultural d’Alaior necessita més espais i de gestió més directa. Què ens passa actualment?

• L’Ajuntament va convertir la Sala d’Exposicions en oficines municipals.
• La Sala d’Activitats Ciutadanes que tenia una cabuda quasi ideal, es va reduir en un 25 % arran de la ubicació del SAC.
• Arran de les obres de l’Escola d’Adults es van fer en planta baixa dos espais assignats a la regidoria de Cultura com a oficines i annex. Poc després un altre Ajuntament va decidir traslladar la regidoria de Cultura a la Sala d’Exposicions de l’edifici consistorial va oferir aquests dos espais a la ciutadania, però s’han demostrat excessivament petits i incomodes per a la majoria d’actes, acceptables només per a reunions de grups petits.
• L’Ajuntament es va quedar l’església de Gràcia, i allò que va ser cedit per a espai cultural s’ha convertit principalment en magatzem, sense condicionar i incòmode quan es vol emprar puntualment per mancar-hi moltes condicions.
• L’Espai Cultural Rotger en ser emprat com a aula de música ordinàriament només l’empra JJMM per a alguns dels seus concerts, la resta d’entitats no hem estat convidats a emprar-lo, i en tot cas només estaria disponible els dissabtes i algun diumenge.
• La sala de cinema de la Salle Antiga tristament ja incompleix totes les condicions legals per fer-hi actes públics.
• Emprar l’antiga església des Convent és molt difícil perquè la major part del temps està reservada per la mateixa regidoria i les entitats hi tenim un accés bastant complicat. A més a més durant l’hivern és excessivament freda.
• La sala d’actes de la UIB, tot i les bones paraules de cooperació i convenis amb l’Ajuntament són sales que hem de pagar si volem emprar.
• La Sala Capitular està en planta pis, sense ascensor, d’ús preferent del consistori i per a actes dels serveis municipals, només s’empra puntualment quan no hi ha més remei, cada vegada manco.
• Tot açò fa passar la majoria d’activitats per la Sala d’Activitats Ciutadanes, que moltes vegades està ocupada per exposicions o altres quan la necessitam, i més d’una ocasió resulta insuficient arran del 25 % d’espai perdut.

Les entitats i els ciutadans necessiten més espais i de gestió més fàcil, habitual, ordinària,  amb independència de la regidoria de Cultura. El sistema actual, de pocs espais i complicats obliga a haver de demanar permís per cada petita cosa i esperar que no coincidesqui amb altres, açò entrebanca i alenteix el dinamisme i la llibertat en què s’haurien d’emprar aquests espais. I açò disminueix les possibilitats d’augmentar la vida cultural.

Per un altre costat tenim col·lectius que necessiten trobar-se de manera ordinària i tenir espais habituals que els facilitin la tasca. Banda de Música, Banda Jove, sa Rondalla i el Grup de Ball, Som Gospel, Grup de Glosadors (Soca de Mots), grups de música com Oratge, Res Sé, Dit i Fet, i altres que en podrien sorgir. Alguns d’ells es troben en una o altra escola, dispersos, sense crear el caliu i l’ambient que aportaria poder acudir as Convent, coincidir, amb l’afegit de la cantina, de les altres activitats, de la recepció compartida, etc.

Per açò que es Convent esdevingui l’espai ordinari d’aquesta activitat viva, habitual, independent  i sense traves per a totes les entitats, col·lectius i ciutadans és crucial per al futur de la Cultura d’Alaior.

4^t Quins han estat els espais de cultura més rendibilitzats d’Alaior? La Sala d’Activitats Ciutadanes, l’església des Convent, l’Espai Rotger i la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament fins que es va reconvertir en oficines. Curiosament són els espais que per diferents circumstàncies hem pogut emprar més els ciutadans i els col·lectius. Fins i tot molts cops hem hagut de renunciar per culpa de la sobreocupació. Quins són els espais menys amortitzats? La Sala Capitular ( o de plens), l’antiga església de Gràcia des que es va municipalitzar i convertir en magatzem i la sala d’actes de la UIB, que són els espais que les institucions es reserven. Compte!

5^è Els usos haurien de tenir com a criteri general el sistema dels tres terços. Un terç per a la cultura sempre, un terç per al turisme sempre i un terç canviable afegit a la cultura o al turisme segons el moment de l’any. Els tres mesos d’estiu la funció turística ha d’augmentar en la mesura que les activitats ciutadanes i dels col·lectius tradicionalment disminueixen. Els nou mesos d’escàs turisme, l’equipament ha de donar vida al màxim d’iniciatives del poble.

6^è Per què endarrerir la incorporació de la ciutadania als òrgans de decisió? Per què no incorporar-la ja, que és quan és decisiu allò que s’està acordant? Què esperen les institucions deixar fermat abans? Pot succeir com ara, que algunes errades ja seran difícils de corregir i que amb criteris més compartits s’haurien pogut qüestionar. Els representants polítics són els nostres representants legítims, però açò no està barallat amb la realitat que alguns d’ells són persones sobrevingudes a un projecte de més de 20 anys, durant els quals no se’ls ha vist transitar quasi mai pels llocs comuns de debat i de reflexió sobre el tema. Ni assumir la perspectiva que no sigui exclusivament de govern. I són persones que passaran i es Convent continuarà bategant. Per açò és imprescindible incorporar als òrgans de decisió perspectives més amples que la dels períodes electorals.

7^è L’experiència d’emprar els espais ens acabarà d’indicar conveniències, per tant, la nostra proposta,com totes, ha d’entendre’s flexible segons recomanin les proves i l’experiència.

En la planta baixa, l’espai de l’antiga sagristia ha de ser la sala polivalent que substituesqui la Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament perquè no n’hi ha més. Ha d’acollir qualsevol tipus d’activitat i ha de servir de complement als espais de l’església i del claustre quan sigui necessari, per tant, no hauria de tenir funcions tancades sinó plurals i obertes; ha de ser fàcil i contínuament emprada.

8^è En planta baixa, la sala polivalent de 36 m² que dóna per sobre del carrer de ses Escoles, consideram que ha de ser per a oficina d’informació turística. Per una banda la recuperació de l’immoble el convertirà en el patrimoni més visitat perquè serà més accessible que l’església Santa Eulàlia i perquè reunirà més activitats. Per un altre costat, una oficina d’informació turística per si mateixa pot atraure entorn d’un 30 % dels visitants de la zona. A més a més, un dels dèficits turístics de Menorca repetidament assenyalats per les enquestes de satisfacció és que als turistes no els arriba l’oferta complementària molts cops filtrada interessadament per les comissions dels intermediaris. Entenem que Alaior ha d’atendre correctament els turistes, hi hem de muntar una oficina de futur, capaç d’informar i assessorar de les ofertes de turisme actiu del dia i del moment. Des d’aquesta oficina han de partir visites pel poble i pel terme. S’ha d’aconsellar d’activitats, de comerços i  transmetre el pols de l’illa.

9^è A la 1^a planta proposam que hi hagi espai per a la mostra de calçat. La sala tancada del nord, podria ser l’espai idoni per a sala d’exposicions perquè pot funcionar independentment. En moments de l’any, aquesta sala podria ser galeria de galeristes perquè pugui acollir un exemple de l’art contemporani de l’illa.

La resta de la 1^a planta, en dos dels corredors, proposam que s’acullin exposicions temporals o la part explicativa de la història del poble i del mateix convent.

10^è A la 2^a planta proposam un espai per a l’etnografia en tots els corredors. Els materials etnogràfics permeten aprofitar millor que cap altre contingut la forma d’aquests espais. L’etnografia és plural i fàcil d’interpretar i pot esdevenir atractiva per a un gran públic. Hi adirien des de la mostra de com es fa la paret seca, fins a recrear espais com la cuina d’un  lloc amb tot s’ho menester, la mateixa vida monàstica, diferents ambients de labors del camp, d’oficis antics, etc.

En la mateixa planta, l’espai tancat i que pot funcionar independent, podria ser un bon lloc per a la música. Per fomentar la creació i la interacció de la gent aficionada a la música. Un espai per a la Rondalla, la Banda, la Banda Jove compartit amb altres joves i no joves, per tal de fomentar més dedicació i més actuacions. Un espai ben preparat i gestionat per provar, gravar-se, col·laborar.

11^è A la planta altell hi ha un espai únic de 44 m² que ens semblaria idoni que es destinàs a la cultura audiovisual, la del futur. Produir documentals, curtmetratges, ràdio i televisió digitals locals. Un espai per a la comunicació comunitària i democràtica a disposició dels ciutadans.

12^è  La gestió s’ha de concedir per concurs als professionals, l’empresa o l’entitat que sigui millor valorada. Però la cessió ha de ser sencera, de la gestió cultural però també dels espais de cantina, d’oficina de turisme i dels espais comercial que hi pugui haver. Una coordinació única per sota de l’òrgan col·legiat, sigui fundació o un altre ens, permetrà evitar interferències entre diferents concessionaris i fer convergir conveniències i rendiments. Aquesta concessió ha de ser remunerada en una quantitat fixa i una part variable d’acord amb majors ingressos de la major activitat que pugui crear la bona gestió.

13^è   Proposam adquirir la resta de l’immoble pendent, els habitatges del carrer des Banyer i la cotxeria de darrera. La cotxeria podria ser el magatzem o els futurs camerinos. Els habitatges des Banyer en planta baixa i 1^a planta podrien ser l’espai ideal per ubicar-hi altres equipaments culturals.

14^è Admetem que la gastronomia és una part molt important de la cultura amb majúscules. Fins i tot que la dedicació de cuiners menorquins, estudiosos i col·lectius és lloable. A l’estat, personatges indiscutibles han sabut convertir-lo en un camp d’innovació. Ara bé que es vulgui aprofitar açò com a cobertura per reconvertir el restaurant de la 2^a i 3^a plantes des Convent en una sortida política és més que discutible.

El suposat centre de cultura gastronòmica ho té tot per definir, especialment la viabilitat. Ens havíem posat d’acord que aquest havia de ser un criteri bàsic en les noves inversions públiques. Mentre s’inclou incomprensiblement com a determinació del Pla d’usos, i se li reserven tota la 2^a planta i l’altell, traient des Convent altres usos que el dia a dia de la cultura del poble ens diuen que són necessaris.

Alguns temen que la confluència de massa col·lectius i ciutadans per activitats molt diverses as Convent sigui contraproduent. És la mirada d’aquell que no percep el significat i la il·lusió amb què joves i adults acudeixen al Carme de Maó o a l’auditori de Ferreries. L’atracció i el bon rotllo de la gent que crea encara que sigui humilment.

Existeix una demanda social de Menorca de centre de cultura gastronòmica i precisament dalt es Convent? La resposta torna a exigir primer definir què seria. Pel que intuïm, segons el document de la proposta, estaríem parlant de recerca, formació i tast. Un grup de cuiners que tenen restaurants consideren que ha estat el mateix objectiu de moltes i interessants activitats que ells han muntat els darrers anys des del mateix sector, beneficiant i cercant la repercussió extensiva per tot Menorca, no concentrada. Fa poc la Cooperativa San Crispín s’hi va afegir d’acord amb l’Associació Fra Rotger i va habilitar un espai de demostració. Què hi vol incloure l’administració que no puguin fer els subjectes actuals de la gastronomia molt millor, amb el suport si cal de les institucions? Si la referència és el Centre Culinari Basc, salvant les diferències, estaríem parlant d’un Cambridge de la cuina internacional amb un pressupost immens i com a part de la tradició innovadora de Mondragón. Lloable, però seria començar la casa per la teulada, i el lloc no seria el més idoni, ni per les barreres arquitectòniques ni per l’especificitat dels espasi requerits (cambres frigorífiques, muntacàrregues, aulari, magatzem…)

Quan es demostràs la utilitat i viabilitat del centre de cultura gastronòmica, la ubicació a Menorca hauria de ser una decisió compartida, fruit d’una visió insular de serveis consensuada d’acord a tradicions, iniciatives existents i major repercussió de l’invertit. Quan a Alaior va sorgir l’expectativa d’adquirir part de la col·lecció etnogràfica Llambias, açò es va traslladar a les previsions del PTI precisament per coordinar els efectes. Ubicar el centre BIT al polígon de la Trotxa també va ser una decisió treballada, participada, fonamentada des de sectors ben plurals. La discussió sobre el centre de cultura gastronòmica s’hauria d’obrir a més col·lectius insulars, passar per la junta de batles, o el Consell Econòmic i Social i ser un acord més sòlid.

En conclusió, la iniciativa del centre gastronòmic no té perquè ser una mala idea, com moltes altres, però ho ha de demostrar prèviament i ha de passar per la maduració del debat obert i general. Mentre no sigui així i es vulgui imposar a priori dins el nou pla d’usos des Convent, només el podem entendre com el que és: l’intent errat de les institucions de cobrir-se les espatlles amb la conversió del projecte de restaurant. Una llàstima perquè ni figa ni rem, alhora que perjudicarà algunes possibilitats de democratitzar molt més la creació cultural.

15^è  El càlcul econòmic que hem fet a partir de les despeses de funcionament d’altres espais reals comparables ens surt molt raonable. No hi ha ni restaurants, ni altres coses que puguin afegir gaire rendibilitat. Hem de procurar no malgastar però no hauríem de ser més puristes aquí que no ho som amb els costos de les nombroses instal·lacions esportives públiques. A veure si per un mal concepte de rendibilitat haurem fet una inversió pública per servir uns pocs privilegiats. Es tracta de ser  humils, de reorganitzar algunes despeses actuals de l’Ajuntament. La rendibilitat d’aquest espai l’atorgarà que sigui molt emprat pels alaiorencs i pels visitants.

26 de juny de 2016                                                                        Pel  Centre d’Estudis Locals d’Alaior

El coordinador, Anselm Barber Luz