RESUMS DE LES COMUNICACIONS.
XIII Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca (2017).
A continuació teniu un resum de les comunicacions de les Jornades.
“El retaule de s’Aranjassa, un tractat de pedagogia plàstica de Pascual Calbó i Caldés”, de Miquel Antoni Pons Carreras (IME)
L’oli sobre tela que forma el retaule s’Aranjassa és una de les obres més excepcionals de Pascual Calbó i Caldés (1752-1817). Fou pintada després de la seva estada a Itàlia i Àustria, quan Menorca ja formava part de la Corona Espanyola (1782-1787) i avança en un marc plàstic il.lustrat, gran part de l’obra teòrica, científica i didàctica que Calbó va escriure en els tractats manuscrits i els gravats conservats en el Museu de Menorca.
L’originalitat de la composició rau en el disseny del retaule, adaptat a l’espai arquitectònic de la petita capella privada del lloc de s’Aranjassa (Es Mercadal)- capella que no s’ha conservat- i que actualment exposa en propietat l’Ateneu de Maó. L’artista delinea i projecta vàries circumferències, de les quals la part superior de la principal forma el cel obert amb la glòria de l’Assumpció de la Verge. Un esplèndid marc arquitectònic central evidencia gran part de l’aprenentatge de la geometria, la perspectiva i l’arquitectura que havia estudiat a Venècia, Roma i Àustria, molt especialment del tractadista arquitectònic manierista Giacomo Barozi da Vignola.
L’acurat dibuix, el suau i contrastat cromatisme, la tècnica de la grisalla i les veladures pròpies de la pintura a l’oli converteixen una superfície de dues dimensions en un espai virtual on l’espectador s’hi pot endinsar i veure els personatges “dins” l’espai gràcies a la perspectiva creada. La Verge, els quatre sants màrtirs i l’arcàngel Gabriel, conviuen en un marc plàstic racional, científic i pedagògic, on les transparències, les subtils gradacions cromàtiques, lumíniques i el matisat clarobscur de les formes provoquen una sensació tàctil, com si les pilastres, els capitells, el fris i la cornisa fossin esculpits en relleu, emmarcant els personatges accentuant encara més la sensació de profunditat que devia engrandir l’espai virtual de la capçalera de la capella de s’Aranjassa.
“Gestió del jaciment arqueològic de Talatí de Dalt”, de Fernando César Pons Miquel i Bernat Pons Pons.
El jaciment arqueològic de Talatí de Dalt forma part de la finca amb el mateix nom, dins el terme municipal de Maó, a prop de la carretera general i és un dels poblats emblemàtics de la prehistòria menorquina. El poblat es calcula que va estar habitat entre el segle III aC per pastors i agricultors i amb una població aproximada d’unes 100 persones, fins el segle XIII dC amb l’expulsió dels musulmans.
Entre les estructures més destacades compta amb coves funeràries, el talaiot a la part central, el santuari amb la taula, la cambra hipòstila i diverses cases talaiòtiques. La taula a més compta amb el singular pilar recolzat sobre la part esquerre .
L’any 1997 es van dur a terme excavacions arqueològiques, primer amb “Amics del Museu de Menorca” i després “Arqueomenorca”. L’administració i gestió comercial del poblat començà l’any 2001 amb l’empresa “Arqueomenorca”, de la qual l’arqueòleg Juan de Nicolás era el gestor. A l’any 2010 l’empresa Arqueomenorca es va dissoldre i la gestió passà directament a la propietat de la finca Talatí de Dalt S.R.M. amb Bernat Pons Pons com a gestor principal.
L’obertura va de principi de maig fins mitjans octubre i els horaris van de 10 del matí a 7 de la tarda, variant en els mesos amb més visitants. Hi ha una rebuda aproximada d’entre 7.000 i 8.000 visitants a l’any i el preu de l’entrada és de 4 € per a majors de 12 anys i 3 € per a jubilats i discapacitats. Actualment la gestió a passat al fill d’en Bernat, en Fernando César Pons Miquel.
“So na Caçana. Adequació patrimonial i investigació arqueològica”, de Luís Zotes Flores
Es descriu el jaciment dels Santuaris de So na Caçana sobre la base del coneixement que actualment es té dels seus valors patrimonials, entre els quals destaca la perllongada i ininterrompuda ocupació humana del mateix des d’almenys el Bronze Mitjà (1500 a.C.) fins als nostres dies.
Es descriu el model de gestió i el Programa Marc d’Adequació establert per l’Associació Cultural Tanyt per a la posada en valor d’aquest jaciment situat en terrenys privats i la revalorització Patrimonial ha estat iniciada a partir dels deguts acords establerts entre l’esmentada entitat associativa, els titulars de la propietat i l’Administració Insular.
Es mostren també alguns dels primers resultats obtinguts com a conseqüència de la posada en marxa d’aquest Programa Marc
“Talaia Cultura. Una experiència d’empresa privada en l’àmbit de la gestió del patrimoni històric i el turisme cultural”, d’Antoni Camps Extremera i Carolina Moreno Torres
La comunicació versarà sobre la modesta experiència de l’empresa privada Talaia Cultura S.L., creada el mes de febrer de 2013, en l’àmbit de la gestió i la difusió del patrimoni històric i el turisme cultural, des dels inicis i com ha anat evolucionant des de la seva fundació.
Dedicarem bona part de la comunicació a explicar l’experiència de la gestió de la Casa Olivar, una de les cases nobles més emblemàtiques i cèntriques del nucli històric de Ciutadella, així com del seu interès històric i patrimonial.
Per altra banda, i desde la nostra experiència, també parlarem de com la gestió del patrimoni històric, desde l’empresa privada, pot participar del desenvolupament econòmic de la nostra illa.
Oriol Ponsa. “Gestió de la cultura o de les institucions culturals?”.
La xerrada d’avui no serà de cap manera un manual de gestió cultural, ni tan sols un receptari de solucions màgiques, sinó que intentarà promoure dubtes, presentar situacions que ara mateix són damunt la taula i, la majoria, no resoltes del tot o resoltes a un nivell satisfactori relatiu.
I es farà una especial atenció al paper que les administracions públiques tenen en el món de la cultura. Per tant, aquest resum és més aviat un llistat de preguntes:
Què és cultura?, Gestió de la cultura?, Què gestionen les institucions culturals?. El finançament de la cultura. La cultura: pública o privada? De què depèn el mecenatge privat? El paper de l’administració pública. Què és, doncs, la gestió d’una institució cultural?
“Sa Rondalla, 20 anys de música i balls populars a Alaior”, de Caterina Juanico Barro i Antònia Torres Sans (Rondalla i grup de ball d’Alaior)
Rondalla i grup de ball d’Alaior explicarà la història recent del folklore al nostre poble, mitjançant la trajectòria del grup al llarg d’aquests darrers vint anys.
És un intent de recuperar els balls i les cançons que formaven part de la nostra cultura popular.
Parlarem dels inicis, del nostre repertori, les ballades que solem fer durant l’any, els intercanvis que hem fet amb grups d’altres Illes.
“Les festes de Sant Joan. Resultats d’una polémica”, d’Amadeu Corbera Jaume
Les festes de Sant Joan de Ciutadella són una de les celebracions més antigues i espectaculars de la Mediterrània Occidental. Un festa amb un relat que resumeix el conjunt de valors i model de ciutadania locals.
Però darrera aquest relat hi ha la història amagada d’una festa transgressora i irreverent que va canviar radicalment després de la victòria feixista de la guerra civil espanyola el 1939, i que en els darrers anys experimenta un debat públic de reevaluació no sense obstacles ni polèmiques.
“L’amo de Son Bou, una relectura amb la perspectiva del temps”, d’Isabel Rodríguez Anglada
Les casualitats van voler que caigués en les meves mans l’obreta “L’amo de Son Bou quedà amb es cavall i es ca”, que va escriure Josep Sintes, en Pepe des Llogaret, l’any 1973. Aquesta, que sembla ser una obra menor, de la literatura popular i que fàcilment enquadrarien dins el gènere del costumisme, amaga el tresor de la saviesa popular.
Ara, amb la perspectiva del temps podem apreciar dins d’aquell llenguatge planer els pronòstics sobre el canvi de model econòmic que afrontava Menorca en els inicis dels anys setanta amb l’entrada de la modernitat i la irrupció del fenomen del turisme vers els pes de les tradicions i formes de viure. Una obra que ens permet copsar els comportaments humans en front dels canvis que es van fer súbits i en la que, a partir d’un argument senzill i un to còmic, s’amaga tota una filosofia de vida.
“La Menorca mítica a El cau dels mil dimonis, d’Andreu Martín”, de José A. Luque Carreras
L’escriptor català Andreu Martín (1949), tot un referent en el gènere negre dintre de les nostres fronteres gràcies a exemplars com Pròtesi o Barcelona Connection, va decidir donar el bot a la literatura juvenil, ara fa 30 anys, amb el llibre El cau dels mil dimonis.
En aquesta obra el lector acompanya tres joves universitaris que decideixen passar dues setmanes a Menorca per practicar submarinisme en un escenari d’allò més idíl·lic. No obstant això, prest el paradís s’acaba convertint en un descens als inferns, on els protagonistes han de superar difícils proves i enfrentar-se a éssers fantàstics d’origen esotèric. Així doncs, ens trobem davant una novel.la estranya, misteriosa i, paradoxalment, poc coneguda, en la qual es mesclen els monuments prehistòrics de l’illa i les seves llegendes més populars amb un mite clàssic que, fins i tot, donarà una nova interpretació a l’etimologia de nom de Menorca.
Retos del Patrimonio en Piedra Seca de Menorca, ante el Congreso Internacional, CIPS18, a celebrar en Ciutadella en septiembre 2018, d’Agustín Petschen (Martí Bella)
En 2016, como miembros de la “Sociedad Histrórico Arqueológica, Marti i Bella” participamos en el Congreso Internacional,CIPS16 que se celebró en la isla griega de Cefalonia, donde presentamos una Comunicación bajo el título “S.O.S. para Punta Nati”. En ella se analizaban diversos aspectos relacionados con el origen y antigüedad de los bienes etnológicos de piedra seca, así como consideraciones sobre la técnica, la tradición y los intercambios comerciales, en la cuenca mediterránea del siglo XIV.
La parte fundamental de la Comunicación tuvo relación con la defensa del paisaje de Punta Nati,, en tanto que Paisaje Cultural, tal como lo define el Plan Nacional de Paisajes Culturales de España, y de acuerdo con el Ministerio Español de Cultura, que inscribió el Paraje de Punta Nati, entre los “100 Paisajes Culturales de España” Pero también de acuerdo con el contundente informe de ICOMOS, que llega a calificar de irreversible el daño que causaría en este paraje la instalación de un gigantesco parque fotovoltaico.. Tanto más, cuando tenemos conocimiento de otros sistemas ambientalmente sostenibles para la reducción de residuos y la producción de electricidad, con un impacto mínimo para el medio ambiente.
“Del cant al silenci. Una aproximació a la musicologia industrial des de Menorca”, d’Amadeu Corbera Jaume (beca de l’IME)
Podríem denominar «musicologia industrial» l’estudi del fet musical en fà- briques i factories. A diferència de la música de les societats rurals i agràries, hi ha molts pocs estudis sobre l’activitat musical dels treballadors industrials, ni als Països Catalans ni a Europa. A partir dels pocs treballs teòrics d’investigadors britànics i ca- talans existents, la nostra recerca Música popular i industrialització a Menorca, de la qual en presentam algunes conclusions, pretén ampliar els marcs de treball per a futures investigacions etnomusicològiques dins aquest camp.
“Les festes de Sant Llorenç, ahir i avui”, de Miquel À. Marquès Sintes
Des de fa més de 700 anys se celebren les festes de Sant Llorenç a dins el terme municipal d’Alaior, primer a Sant Llorenç de Binixems (1301-1833) i avui a Alaior (1833-2017). Una festa d’origen religiós que, amb el temps, se li ha sumat un aspecto més cívic, fins arribar a l’actualitat. Per tal de conèixer-la un poc més, desenvoluparem set punts bàsics de la festa:
- La part religiosa (Binixems, Completes, Missa dels Caixers)
- La part més festiva: corregudes i jaleo
- Els geganters i gralleres de la colla gegantera
- La música a la festa: banda de música, tambors i cornetes, majorets, festivals de la cançó menorquina, Dit i fet, revetlles i el que sorgeixi
- Un poc de tot: programes de festa, cartells, gastronomía, vestits, costums, focs artificials, imatges del Gloriós Sant Llorenç, els protocols de les festes…
- Els partits de futbol durant les festes de Sant Llorenç
- Les carrosses, origen i desenvolupament fins a l’actualitat
“Una nova manera de difondre la Menorca Talaiòtica: “A la recerca del Jove Guia”, de Cecilia Ligero Muñoz i Carlos de Salort Giménez
Francament pensam que el públic jove és un públic difícil d’atraure a qualsevol activitat cultural no reglada però planificada. En certa manera, ho comprenem. Cercant idees per aconseguir accedir i motivar a la gent més jove a través del nostre centre d’interès, la “Menorca Talaiòtica”, vàrem concebre aquest concurs que recombina educació i participació ciutadana. Explicarem tota la gènesi de “A la recerca del Jove Guia” i com s’ha gestionat.
Lògicament també informarem del seu funcionament i del seu estat actual. Recordam que la primera fase ha acabat des de dia 27 de febrer i ja hi ha 10 seleccionats treballant per arribar a la final.
Amb tota seguretat hi haurà coses que canviar o millorar. No obstant creim fermament que se tracta d’un experiment sociocultural interessant que podria tenir continuïtat.
Gènesi i objectius -entre línies- d’aquest concurs per a joves que esta en marxa des de fa uns mesos. Informarem del seu funcionament, de quin és el seu estat actual i de quines maneres la gent de totes les edats hi podrà participar.
“Les feines de recerca arqueològica d’Amics del Museu de Menorca a Torre d’en Galmés (Alaior)”, pels Amics del Museu de Menorca
L’equip d’Amics del Museu de Menorca duu a terme tasques de recerca a Torre d’en Galmés des de fa més d’una dècada. Ara per ara, Amics del Museu de Menorca intervé a Torre d’en Galmés en diverses ocasions a l’any que, intentam, se complementin i tenguin una funció social i educativa.
Per un costat, les campanyes d’excavació al pati davanter del Cercle 6 i a un tram del mur perimetral sud del poblat. Es tractarà d’explicar breument com ha anat la campanya arqueològica del 2016 i els resultats obtinguts, principalment sobre sector sud-oest del pati i a la descoberta d’una gran cisterna just al davant de l’entrada al Cercle 6.
Per l’altre, les Jornades d’eixermat i conservació de Torre d’en Galmés. Es donaran a conèixer els objectius científics d’aquestes jornades així com les tasques de documentació que s’han pogut dur a terme gràcies a les jornades de l’any passat.
La tècnica de la pedra en sec, patrimoni immaterial de Menorca, de Cristina Rita Larrucea
Una de les característiques més distintives de la imatge paisatgística de Menorca és la dels milers de kilòmetres de parets de pedra que quadriculen la nostra geografia. També ho son els altres elements constructius de la pedra en sec com son les barraques, ponts de bestiar, pous, bouerets, que encara resisteixen, malmesos per la seva obsolescència, a la moderna gestió agrícola ramadera del camp menorquí. Són precisament els canvis econòmics produïts des de mitjan del segle XX allò que està posant en perill el que és sens dubte un ric patrimoni a conservar. Però no és únicament els béns de caràcter immoble allò que volem protegir sinó que també hem de preservar la tècnica constructiva que ha fet possible la transmissió durant generacions d’una manera de fer i d’entendre el camp.
L’any 2016 el Consell Insular de Menorca es va unir a les altres illes Balears, altres comunitats autònomes i també diferents països de la Mediterrània per preparar una candidatura davant la UNESCO de patrimoni mundial immaterial per a la tècnica constructiva de la pedra en sec. Per la seva banda, el Consell Insular de Menorca també la ha declarat bé d’interès cultural immaterial, el primer d’aquestes característiques que s’incoa en la nostra illa.
I ara tenim davant un repte important, com es protegeix i conserva un bé del patrimoni immaterial?
L’impacte de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial en la percepció dels béns arqueològics per part de menorquins i turistes, d’Antoni Ferrer Rotger
La candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, iniciada el 2010 pel Consell Insular de Menorca a instàncies de l’Institut Menorquí d’Estudis, ha implicat una important tasca de divulgació del patrimoni arqueològic menorquí. Aquests esforços s’han dirigit a la ciutadania menorquina, però també als turistes que visiten l’illa i als visitants potencials de fora de Menorca
En aquesta xerrada es tractarà la importància de les feines de difusió des de dos punts de vista. Per una banda, s’ha de posar en relleu la importància del patrimoni i els coneixements històrics en la formació de ciutadans informats i responsables, capaços d’entendre les causes i les conseqüències dels processos ecològics, socials i econòmics de llarg recorregut.
Per altre costat, s’han de tenir en compte les conseqüències més immediates de la difusió vinculada al patrimoni històric. La divulgació a escala local és necessària per comptar amb la col·laboració de la ciutadania en la conservació dels jaciments i procurar que, en l’àmbit polític, es consideri rendible electoralment invertir en el patrimoni. La difusió a escala extrainsular, per altra banda, contribueix a potenciar el patrimoni històric com una part més de l’oferta turística de l’illa.
La percepció del patrimoni històric local com quelcom capaç de despertar interès fora de Menorca (i de generar per tant activitat econòmica) contribueix per altra banda a incrementar la inquietud dels menorquins per aquest patrimoni, en un procés retroalimentat. Aquest fet es pot percebre en les dades de visitants dels jaciments arqueològics i en el nombre de participants en les diverses activitats que s’han organitzat des de l’administració, però també a través d’altres indicadors.
En aquest sentit, d’ençà que es va iniciar la candidatura s’han desenvolupat ja algunes iniciatives privades orientades a integrar el patrimoni històric dins el panorama de les activitats laborals i econòmiques de l’illa.
Societat i canvi a Menorca: sistematització dels contextes arqueològics de les navetes funeràries de Menorca, de José Simón Gornés Hachero
Les navetes funeràries de Menorca són un dels monuments arqueològics més populars de Menorca, i formen part de la cultura popular de l’illa i sobretot, del seu paisatge. De fet, la naveta dels Tudons és una de les icones identificatives de l’illa. No obstant açò, aquesta popularitat no es veu compensada per un bon coneixement del seu esdevenir i significat històric. Si bé és cert que les navetes funeràries van ser estudiades ja en el segle XVIII pels primers enginyers britànics que van arribar a l’illa, i que els estudis de nombrosos erudits i arqueòlegs s’han centrat en elles -mencionar a Joan Ramis i Ramis, Francesc Hernández -Sanz, Margaret Murray, Maria Lluïsa Serra Belabre, CristobalVeny o Lluís Plantalamor, per citar alguns-, el coneixement que tenim sobre elles és escàs i dispers. Amb la nostra tesi doctoral hem ordenat i recollit la informació disponible sobre les navetes funeràries i els seus contextos materials, des de l’arquitectura fins als aixovars que acompanyaven els difunts, contextualitzant-los en el seu temps i en l’espai en què van ser ubicades.
Aplicant mètodes d’anàlisis estadístiques, presentem una ordenació dels tipus arquitectònics de les navetes, on es planteja que hi ha un concepte arquitectònic diferent entre navetes de planta allargada i les de planta circular. Aquests dos models arquitectònics potser marquin diferències socials, que s’observen més en l’arquitectura que en els aixovars dipositats al seu interior. De fet, la població enterrada en les navetes no es distingeix per edat, sexe o qualitat de vida, ja que els paràmetres són semblants entre navetes i altres tipus de tombes.La presència d’altres models de tombes coetanies a les navetes -com les coves naturals amb mur de tancament ciclòpi- ens du a plantejar la hipòtesi d’una diferenciació social per llinatge. L’anàlisi dels aixovars metàl·lics, lítics, ossis i ceràmics ha posat en relleu la uniformitat pel que fa a la materialitat que acompanyava els difunts. Les olles de tipus 4 i, més tard, els gots troncocònics de tipus 1, són pràcticament els únics que participen dels rituals funeraris. Punxons i braçalets de bronze, ens assenyalen la parquedat d’objectes dipositats. No obstant açò, l’anàlisi de les anomenades “denes bicòniques” ha posat en relleu l’enginy de les comunitats prehistòriques menorquines, amb la invenció d’un artefacte de funció encara desconeguda, però que associem a algun tipus de ponderal o instrument d’ús més pràctic que decoratiu.
L’ordenació i anàlisi diacrònica dels aixovars, juntament amb la lectura de les datacions de C-14 disponibles, ens situa l’origen de les navetes entorn del c.1400 cal ane, i la seva perdurabilitat al llarg de diversos segles acaba cap al 800 calç ane, coincidint amb els grans canvis socials del talaiòtic. No obstant açò, les navetes són testimoni també de l’augment dels contactes amb l’exterior, i dels canvis en els rituals funeraris detectats cap al 1100 cal ane, amb l’agrupament de cranis i la introducció d’armes i objectes d’adornament de procedència forana, la qual cosa indica que Menorca participava de les rutes de comerç i intercanvi del Bronze Final, que enllaçaven el nord d’Europa amb la Mediterrània. La particular ubicació de les navetes sobre el territori insular, polaritzades en els dos extrems, Est i Oest de l’illa, indiquen una planificació determinada a l’hora de triar la zona on s’ha d’aixecar el monument funerari, reivindicant possiblement les terres amb més potencial agrícola i ramader per part de determinades comunitats.
Caracterització de l’espai de l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca: les cases de planta circular talaiòtiques, de Joaquim Pons Machado
Amb aquesta tesi doctoral, s’ha fet una revisió global de les cases de planta circular d’època talaiòtica de Menorca. El gran nombre d’edificis excavats a dia d’avui, eren un punt de partida idoni per posar en comú tota la informació que ens podien aportar per tal d’obtenir una visió de conjunt més clara sobre aquestes estructures. L’estudi s’ha fet tant a nivell arquitectònic com del material documentat al seu interior. Així, s’ha pogut veure una sèrie de dades que es van repetint en tots els casos estudiats, tot i les particularitats que pugui tenir cada un d’ells.
En un altre apartat, s’han revisat altres aspectes més generals de la casa talaiòtica, com la funcionalitat dels diferents àmbits i l’anàlisi de la privacitat dels espais de les vivendes. També s’ha fet una proposta de tipologia de la casa circular talaiòtica al llarg del temps i de com ha evolucionat. Finalment, s’ha fet una reconstrucció en 3D d’un cercle talaiòtic, procés que va conduir a una sèrie de reflexions prou interessants sobre la construcció i l’estructura d’aquestes cases.
Enllaç a la tesi doctoral (TDX UAB): http://hdl.handle.net/10803/399295
“El legado fenicio-púnico en el Mediterráneo occidental. Investigaciones del proyecto Modular en Menorca”, d’Octavio Torres Gomariz
El Proyecto Modular tiene como principal objeto de estudio el mundo fenicio-púnico desde sus manifestaciones arquitectónicas. Nuestra meta es la caracterización de la cultura arquitectónica fenicio-púnica en diversos escenarios y a través del análisis de las manifestaciones construidas, sean defensivas, domésticas, funerarias o de culto.
Entendemos la arquitectura como uno de los reflejos más elocuentes de la personalidad colectiva e identitaria de una cultura. Debido a su carácter, tratamos de precisar sus rasgos definitorios calibrando su mestizaje con el resto de culturas arquitectónicas de los territorios de su natural expansión colonial y política en el Mediterráneo central y occidental, a lo largo del primer milenio a.C.
Los laboratorios de estudio y análisis son, por todo ello, diversos, y comprenden escenarios amplios, como es el caso del estrecho de Gibraltar, la costa Mediterránea de la península Ibérica, la costa africana septentrional o el archipiélago balear. En esta ponencia se abordará, como caso específico de estudio, el trabajo realizado en Menorca desde el año 2014, desglosando las diversas actividades realizadas en el marco del proyecto en estos tres años.
- El Proyecto Modular: arquitectura fenicio-púnica
– Arquitectura como reflejo de una cultura
– Laboratorios de estudio: Alicante, Estrecho de Gibraltar, Túnez, Menorca
– Metodología: estudio arqueo-arquitectónico y técnicas no invasivas
- La Menorca postalayótica como escenario de estudio: la Segunda Guerra Púnica (218-201 a.C.)
– Fuentes de estudio
– El contexto mediterráneo: un panorama agitado (III – II a.C.)
– La Segunda Guerra Púnica y la flota de Magón
- Indicadores en la arquitectura defensiva menorquina del nuevo horizonte bélico mediterráneo (2014)
– ¿”Labores urgentes”?
– Defensas activas:
– Torres con flanqueo y poternas
– Murallas dobles (casamatas)
– Torres y plataformas para artillería: Son Catlar
– Lienzos en cremallera, cóncavos, etc.
– Antemurales: Torrellafuda
- Prospección en Torrellafuda (2015)
– Metodología de la prospección extramuros
– Hipótesis sobre el trazado de la muralla
– Estudio de materiales: SIRA
– Conclusiones
- Excavación en Son Catlar (2016)
– Estudio integral de la muralla: metodologías no invasivas de documentación
– Excavación de los bastiones NE, NO y la zona intermedia
– Conclusiones
- El legado fenicio-púnico como valor sociocultural y oportunidad de desarrollo
– La cultura fenicio-púnica en las raíces históricas del Mediterráneo
– Valores ecológicos y turísticos: Ruta de los fenicios, Camino de Aníbal, etc.
- Conclusiones y perspectivas de futuro
Centre d’Estudis Locals d’Alaior
Alaior, març de 2017
