CÀSTIG A LES ECONOMIES LOCALS

Càstig a les economies locals.

Anselm Barber Luz.

(Centre d’Estudis Locals d’Alaior).

La informació que empram en aquest article són dades de l’Institut Balear d’Estadística a partir de la liquidació dels pressupostos municipals. És a dir, no de les previsions sinó de les quantitats reals resultants. Aquestes xifres contrastades s’obtenen un any i pico després, més o manco, de transcorregut el període pressupostat. Per tant, no són les xifres que anuncien els polítics i la premsa cada any, sinó les quantitats que de veritat s’han ingressat i gastat. De moment només hi ha disponibles fins a 2015. Lògicament algunes de les causes que condueixen a aquests resultats es deuen a obligacions normatives i altres a decisions dels responsables, una i altra cosa depenen dels valors i la ideologia dels qui manen. Les normes les decideixen els polítics, no són asèptiques.

Ell 2015 els menorquins van pagar als ajuntaments 23,3 M€ més que el 2007. Mentre que ha augmentat molt la recaptació per impostos directes, ha disminuït la despesa dels ajuntaments en la seva ciutadania. Una pèrdua de l’efecte benefactor dels doblers municipals. Els impostos per habitant han augmentat i les despeses per habitant, és a dir allò que gasten els ajuntaments repartit entre els habitants, ha disminuït. La diferència de recursos s’ha extret de les economies municipals per anar als bancs principalment per la via de forçar l’amortització dels préstecs preferentment  arran de la Llei Montoro. No oblidem el protagonisme dels bancs en la crisi global. Un cop més, què ens treu de la crisi? els doblers dels ciutadans i quan manco els podien aportar. Açò ha succeït al llarg de la crisi, quan molts ciutadans han estat més en atur, quan cobren salaris per davall del que els correspon i quan els serveis públics s’han retallat.

Mentre la gran economia del país (bancs, elèctriques i gran constructores d’infraestructures) seguia obtenint beneficis suculents. Els directius de l’IBEX guanyen 207 vegades més que el seu empleat pitjor pagat. I els multimilionaris han augmentat un 60 % a Espanya entre 2008 i 2016.

Cada milió de despesa municipal injectat en els circuits locals es multiplica diferents cops. Però si no es gasten empobreixen l’economia local. El 2016 van servir per reunir més de 7.000 M€  de superàvit per reduir el dèficit públic de l’Estat i complir amb els compromisos davant la Unió Europea. Els municipis, que a Espanya només representen el 15 % de la despesa pública de l’Estat, són els que fan quedar bé el Sr. Montoro, mentre el Govern central, amb el 50 % de la despesa pública, no ho aconsegueix.

Mentre els ajuntaments, propers als ciutadans, són obligats a cobrar més i gastar manco, allà, al govern del regne, segueixen consentit una frau fiscal de mils de milions, se’ls buida la reserva de la seguretat social i segueixen enriquint les elèctriques i les constructores d’obra pública. Manejar els ajuntaments pels objectius de la macroeconomia perjudica les possibilitats locals sempre més humils, però més humanes.