AQUEST PROJECTE DE REFORMA DELS HOTELS DE SON BOU INCOMPLEIX L’ARTICLE 68 DE LA LLEI D’URBANISME.
És més que evident que el sector hoteler té un pes exagerat en les decisions sociopolítiques de les nostres illes. Aquest pes per un costat és conseqüència del nostre model econòmic, però per un altre costat és la causa d’algunes de les realitats i els efectes secundaris negatius que aquest model té sobre la ciutadania. La primera llei turística ja va ser en part una concessió de privilegis urbanístics als hotelers. Eren temps d’un conseller conservador molt afí al sector. Però la segona llei turística és d’aquest juliol passat i ha estat aprovada per un Parlament de majoria d’esquerres, a qui se li suposa una major independència respecte del sector, però igualment ha mantingut els privilegis urbanístics. Les afirmacions anteriors són empíriques, ens agradi o no. Però també és cert que en el segle XXI l’ètica mediambiental i paisatgística ha avançat moltíssim respecte d’altres èpoques, açò també és empíric. Per tant, així com el legislador trasllada a la norma el poder del sector hoteler, en qualque moment també hi trasllada la consciència mediambiental moderna. El CEL va cercar alguna cosa en la normativa urbanística que fos més assenyada que les dispenses generals de les lleis turístiques, i que pogués servir per al cas dels hotels de Son Bou. I hi és.
L’article 68 ( art. 69 en l’anterior) de la nova Llei d’urbanisme recull una norma estatal respecte dels impactes paisatgístics. Aquest article és de tanta importància que és l’únic d’aplicació directa, açò vol dir que s’ha d’aplicar en qualsevol moment i circumstància de les decisions urbanístiques, sigui quina sigui l’altra normativa. El redactat obliga a evitar que la construcció de qualsevol tipus alteri els paisatges culturals i naturals d’un valor important. La reforma de les 11 alçades dels hotels suposa perpetuar un impacte paisatgístic de primer ordre perquè els edificis suposen una pantalla visual clara sobre un paratge natural que, a més a més, és ANEI.
L’article no fa distincions entre construccions noves o existents. Les lleis d’Astúries, Navarra, Cantàbria i Madrid serveixen d’exemple de la voluntat del legislador en aquest sentit, perquè són explícites detallant que l’article obliga lògicament a les obres de reforma. Una altra cosa no tindria coherència: se suposa que només hem d’actuar sobre impactes ambientals nous i hem de renunciar als existents? Faríem distincions entre un abocament nociu (contaminant) nou i un d’existent per reformar?
Hem fet arribar un altre aspecte diferent però que mereix l’atenció adient als serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament d’Alaior. Aquests edificis van ser construïts en la dècada dels 70. Són molts alts i acullen moltes persones. Des de llavors no hem trobat cap altra llicència d’obra major. Des d’aquells anys les normes de sismoresistència han canviat i, pel risc assignat a les Illes Balears, segons el tipus de terreny geològic, li són d’aplicació exigències modernes recollides en les normes NCSE-02 de 2002 i l’Eurocodi 8 de 2010. Caldrà avaluar suficientment aquests aspectes.
Trobareu el text sencer de les consideracions transmeses als serveis tècnics i jurídics municipals en la nostra web.
En conclusió, cap de les coses que hem mencionat impedeix fer una reforma i modernització dels hotels de Son Bou, però cal fer-la d’acord amb els valors i garanties generals i no només tenint en compte els interessos particulars.
Centre d’Estudis Locals d’Alaior
Aquí teniu el text sencer de les consideracions presentades a l’Ajuntament amb el registre d’entrada.
al·legacions CEL hotels Son Bou
