ES POLVORÍ, BÉ COMÚ. ENHORABONA.
Després de molts anys de ser reivindicat per tot tipus d’iniciatives finalment el Ministeri de Defensa ha decidit cedir gratuïtament la propietat des Polvorí a l’Ajuntament d’Alaior. Bona notícia, felicitats al govern municipal.
Però no ens agrada que el protagonisme dels col·lectius alaiorencs no mereixi el protagonisme real que li pertoca, perquè després ens equivocam construint veritats parcials.
També hem llegit en el butlletí nadalenc del PP el text que es refereix al nomenament d’Antoni Cardona com a fill il·lustre i ens ha faltat que hi constàs que la iniciativa era d’un conjunt d’entitats locals, les quals no han importat a qui ha redactat aquell text.
Respecte des Polvorí. Els comunicats de premsa de l’Ajuntament oblidaven tota una sèrie d’accions. I que no mereixen ser arraconades sobretot perquè no convé menystenir la implicació social de llarg recorregut que és la que va construint projectes, que en un moment o altre són conclosos meritosament per qui estigui en el poder. Les autoritats que ostenten el poder passen però socialment interessa que la implicació ciutadana se senti reconeguda perquè duri. És el batec imprescindible de la població. Hi va haver altres accions, també dels partits en programes electorals, però les que segueixen són les que hem pogut documentar.
– 1994. Els militars tanquen Llucalari i es Polvorí.
– 1997. El ple, arran d’una proposta del Grup Municipal Socialista, aprova començar les negociacions amb el Ministeri pels espais de Llucalari i es Polvorí.
– 1998. Joan Francesc Sintes, representant l’Assemblea local d’Esquerra Unida, demana al ple que sol·liciti al Govern de les Illes que adquiresqui les dues propietats i les destini a ús juvenil.
– 2001. L’Ajuntament progressista demana a la CAIB que adquiresqui només el Polvorí per ús juvenil.
– 2003. el Partit Popular demana que s’arrangi el camí.
– 2005. Iniciativa per Alaior va defensar l’ús públic de les instal·lacions, per proximitat i entorn. El PP va acceptar si no costaven diners al municipi. El Govern local socialista va dubtar que el Ministeri les donàs de franc i que es treballava en un procés d’identificació de les parcel·les.
– 2009. Juny. El Fòrum 3r Mil·lenni va organitzar un col·loqui sobre les possibilitats, hi van participar: Poncio Palliser (arquitecte tècnic), John Divine (empresari de turisme alternatiu), representants de l’A. de Comerços, Josep Pons ( Pla de dinamització turística) i altres representants de col·lectius. Van extreure una sèrie de propostes d’usos.
– 2009. Juliol. Una plataforma de col·lectius locals subscriu una petició de reversió pública davant les informacions que apuntaven a una reversió per pocs doblers, simbòlica, als antics propietaris. Signen el manifest per impedir-ho, que es dirigeix a l’Ajuntament i al Ministeri: Joventuts Musicals d’Alaior, Associació de Comerços d’Alaior, Associació de Vesins de Cala en Busquets –Bassa Roja, Amics i Amigues d’Alaior, Grup de Lectura d’Alaior, APIMA del CP Dr. Comas Camps, APIMA de l’Escoleta Infantil des Pouet, Colla Gegantera d’Alaior, Associació Cultural Xalubínia, Associació Aladern, GOB Menorca, Fòrum 3r Mil·lenni i Associació Cultural S’Ull de Sol.
– 2009. Juliol. Representants de la plataforma es reuneixen amb el delegat del govern a Menorca perquè traslladi la petició al Ministeri.
– 2010. Gener. El representants de la plataforma es tornen dirigir al delegat del Govern demanant una resposta.
Recordem que hi va haver una temporada que Defensa va tancar el pas i pagava una guarda jurat permanentment. Tractava de mantenir la privacitat per vendre millor la propietat. No ho va poder sostenir. Al final, el lloc abandonat ha generat una pas i una servitud pública de facto. A més a més, la normativa urbanística dels darrers anys dificulten les expectatives d’explotació econòmica que podien donar-li interès privat.
L’ESTRATÈGIA DE LA PLATAFORMA D’ENTITATS
El 2009 és quan el Ministeri va fer el darrer intent. Lliurar-lo per un preu mínim, simbòlic, als antics propietaris, només per desfer-se’n obtenint una minsa quantitat a canvi. Va ser quan les entitats ho van saber i van pressionar fortament per deixar clar que els futurs propietaris havien de comptar que el mateix preu mínim que pagarien seria el que costaria una expropiació posterior pel municipi, molt provable ja que tots els partits recomanaven un ús públic. La plataforma estava disposada a pressionar reclamant una expropiació pel mateix preu, posant en ridícul la intenció del Ministeri. No tenia sentit una reversió privada, per una zona que podria tornar a ser pública via expropiació per un preu mínim. Els actes, els escrits públics i les pressions de les entitats van frenar aquell intent.
Posteriorment ha persistit el pas lliure pes Polvorí amb la qual cosa cada vegada costa més de concebre una privatització. La qual comportaria tancar l’única via de connexió en aquesta part del terme.
PROPOSTES D’ACCIONS I D’USOS
Hem recollit aquestes propostes d’usos que en un moment o altre han estat publicades per S’Ull de Sol. Algunes són compatibles entre si, altres no.
– Espai per a learning service, aprenentatge servei, és a dir, per a projectes de servei a la comunitat d’escolars, joves i població en general. Un espai per reconstruir fent comunitat, com el Camí Reial de Ferreries, o l’Illa del Rei a Maó.
– Reedificar els pavellons per a albergs de l’estil de Son Putxet o Binixems.
– Centre d’iniciatives de turisme d’aventura i activitat física en el medi.
– Explotació privada amb un ús mixt ( públic i privat) de preparació física, tant per a equips com per a persones. Una mena de retir per a la condició física.
– Escola-taller alberg. Centre per a pràctiques de formació professional en diferents àmbits: hostaleria, cuina, activitats en el medi, restauració, jardineria…
– Centre director i d’acollida de cicloturisme i senderisme. Està molt ben comunicat amb rutes diferents i llocs propers d’interès.
– Un hotel singular, adaptat al paratge, un lloc d’experiències especials relacionades amb els personatges i la cultura singular de Menorca. Per reviure i recrear moments de la història de l’illa.
– Aprofitar una part de l’estructura per reconstruir els espais, bàsicament els volums amb materials més adaptats. No faria falta augmentar el construït.
Centre d’Estudis Locals d’Alaior.
