Assistim a un greu problema d’encariment de l’habitatge. A Alaior hi ha pocs habitatges per llogar, van molts cercats, i no se’n construeixen de nous. Els preus dels lloguers oscil·len en el següent entorn:
40 m2, una habitació, 400 €.
Dues habitacions, 450-550 €
Tres habitacions, 600 €
Més cars ja no es lloguen.
L’única referència oficial de preus és escassa i recent, és una dada del Ministeri de Foment que volia contrastar i desinflar les estadístiques dels portals d’empreses immobiliàries. Les mitjanes de Balears de preus de lloguer comparant les tres fonts consultables:
Ministeri de Foment, 6,7 €/ m2
Portal de Fotocasa, 9,8 €/m2
Portal de El Idealista, 12,4€ /m2.
Segons Foment el preu mitjà de lloguer a les Balears és de 6.7 € / m2, és a dir, que un apartament de 40-45 m2, costaria uns 300 €. Segons els preus que hem consultat en diferents webs, a Alaior se situa entre 400 i 500 €. Si tenim en compte que el salari mínim interprofessional de 950 € i que molts salaris mensuals oscil·len entre aquesta quantitat i els 1.500 €, el lloguer mensual pot suposar prop del 40% dels ingressos. Si a açò li afegim les despeses mensuals imprescindibles, s’entendrà que la situació econòmica sigui molt precària per a moltes famílies.
L’augment dels lloguers i la baixada dels salaris per la crisi i la posterior congelació, ha creat una situació que té una repercussió social molt important. Si les famílies no poden estalviar, no es plantejaran comprar un habitatge, perquè ara els bancs per concedir una hipoteca exigeixen que el comprador aporti un mínim del 25% del valor. Si no hi ha demanda d’immobles assequibles, no hi ha promocions privades. Si no hi ha habitatge en venda assequible, la pressió sobre els lloguers els fa augmentar, la qual cosa empobreix més les famílies i impossibilita l’estalvi i la despesa de les persones en àmbits també necessaris que aporten qualitat de vida i benestar: salut, coneixement, millores de tot tipus… És a dir l’economia es veu afectada per dipositar gran part dels recursos en pagaments de lloguers o d’hipoteques. L’habitatge té un cost massa alt perquè l’economia en general tengui més possibilitats.
El normal és que davant una situació així hi hagi algunes solucions públiques: la construcció d’habitatge públic de lloguer, l’ajuda pública al pagament de lloguers i la regulació dels preus de lloguer. La construcció d’habitatge públic va històricament molt per darrera d’altres països en què quasi una tercera part dels habitatges de lloguer són públics, s’hi van posar des de la II Guerra Mundial. L’ajuda pública als lloguers ha augmentat molt a les Illes, però no pot arribar a la gran majoria. La regulació de preus per part de l’Estat és un tema de l’agenda del nou govern, és una política d’esquerres que existeix a altres països quan es donen situacions semblants. Els contraris a la regulació argumenten que té l’inconvenient d’inflexibilitzar el mercat per trobar preus ajustats a cada cas.
El municipi d’Alaior segons les dades del Ministeri d’Hisenda és el que té rendes familiars més baixes de Menorca, també un dels municipis de les Balears amb el coeficient de GINI (desigualtat) més alt. Açò vol dir que el percentatge d’alaiorencs que depenen dels lloguers baixos són més que en altres municipis, perquè no es poden plantejar la compra de cap manera. Aquest nivell baix de la demanda dificulta que hi hagi promotors que facin construcció nova d’habitatge senzill. La majoria d’obres són de reformes i de rehabilitació de cases antigues. Però els promotors d’aquestes obres no són les famílies de nivells inferiors sinó les de classe mitjana amb poder adquisitiu. A més a més, la Menorca reserva de biosfera, la qualitat ambiental, atrau inversors en segones residències en els nuclis urbans, que són una causa que les propietats per vendre es mantinguin molt cares i encaresquin el preu del sòl, que es converteix en una part excessiva de la construcció d’habitatge.
Per un altre costat l’Ajuntament d’Alaior és l’únic que no té en marxa cap tipus d’iniciativa consolidada d’intervenció pública excepte l’ajuda als lloguers per mitjà dels serveis socials, la qual cosa encara que imprescindible, és pal·liativa però que no modifica el problema estructural. L’Ajuntament d’Alaior no té solars per cedir a l’IBAVI per fer promocions públiques. Ni en tindrà en molts anys si no els compra, perquè no els pot obtenir de les cessions gratuïtes que han d’entregar els nous creixements urbans perquè no n’hi ha, ni n’hi haurà, atès que el pla general vigent no serveix i que el pla general nou tardarà anys a generar creixements nous d’iniciativa privada. No hi queda més solució que l’Ajuntament intervengui decididament en el tema de l’habitatge, ha de comprar i facilitar noves promocions que arribin al sector de la població que ho necessita. Si no actua ningú, el cercle viciós suposarà un llast molt determinant en la situació econòmica del municipi. Suposarà menys habitants i amb menys doblers per gastar. Açò crea un cercle viciós que fa difícil sortir de les darreres posicions en rendes familiars.
Centre d’Estudis Locals d’Alaior
