QUÈ QUEDA DE L’AGENDA 21 LOCAL?.
Centre d’Estudis Locals
L’any 2003 es donava per acabada la redacció dels objectius i accions de l’Agenda 21 d’Alaior. El municipi els assumia com a propis, després d’un llarg procés de debat i de participació que van ser portats a terme per un costat per l’empresa GAAT ( Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial) contractada pel Consell i l’Ajuntament i per un altre pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior.
Foto: Manolo Barro.
Aquest document havia de guiar l’acció municipal en els àmbits relacionats amb el medi ambient. Es va constituir una taller de participació municipal encarregat de supervisar l’aplicació, amb estatuts propis. Des de 2004 fins ara ha tingut diferents moments de més o menys vida. En general no ha funcionat amb la regularitat que se suposava. Al web municipal la darrera documentació reunions portades a terme són dues actes de 2017 i dues de 2018, no hi figura res del 2019 ni del 2020.
Les agendes 21 a Europa ven néixer com a una eina d’implicar la població en tot el canvi que el medi ambient necessitava. L’estratègia era que l’empenta de la població sensibilitzada servís de motor per tal que les institucions aplicassin aquelles recomanacions que emanaven dels seus conciutadans. Han tingut més o menys fortuna depenent de cada municipi, segons la implicació dels vesins i la resposta dels càrrecs polítics.
A continuació exposam un llistat dels objectius i accions previstes més importants i una valoració nostra del grau d’assoliment tenint en compte que han transcorregut 17 anys. Entenem que els factors que més han influït en una aplicació entre regular i mediocre tenen a veure amb les següents causes:
– No ha existit una metodologia de feina municipal que ho hagi considerat prou prioritari i hagi influït en la feina dels diferents departaments municipals
– Mai no ha estat una responsabilitat de pes en l’organigrama polític, dels treballadors, ni econòmic, però alhora l’Ajuntament tampoc no ha cedit la iniciativa a la ciutadania. Ni fer ni deixar fer. Açò ha desanimat a les persones que hi han participat.
– L’Agenda 21 local ha estat més viva en els pobles on la iniciativa ciutadana en general és més viva. Ja fa anys que a Alaior va perdent dinamisme comunitari en la mesura que l’Ajuntament protagonitza àmbits alhora que després no té capacitat de complir.
| Objectiu | Concrecions | Avaluació |
| Foment de l’estalvi i control de l’aigua. | Reducció de pèrdues. Imposar dobles circuits. Reduir en sector turístic. | Acceptable en la reducció de les pèrdues de les xarxes públiques. Àmbit privat, poc. |
| Minimitzar la pressió en sistemes subterranis i superficials. | Evitar eutrofització torrents. Ampliar sanejament i reutilització. Control extraccions. | Negativa. Es reaprofita poc. No s’ha avançat en control. Eutrofització a Cala en Porter i prat de Son Bou. |
| Aprofitar les aigües pluvials. | Dispositius de captació d’aigües pluvials. Separació de xarxes. Usos públics i privats. | Negativa en general, només s’han separat les xarxes en obres de carrers. La resta res. |
| Sensibilització. | Estalviadors. Divulgació. | Positiva. Però amb efectes reduïts. |
| Generar menys residus sòlids urbans. | Assessorament. Bosses compostables. Fiscalitzar residus domiciliaris. | Negativa, després de tants d’anys s’està lluny de complir els objectius europeus. Positiva l’existència de la deixalleria. |
| Reduir la contaminació de l’aqüífer per nitrats. | Reduir adobs nitrificants i infiltració de residuals i purins. | Negativa. Han augmentat generalment fins a nivells quasi límits. |
| Fems de domicilis separar més i millor. | Recollida porta a porta. Recollida selectiva a tots els nuclis. Ús fàcil de compost. | Negativa. La decantació particular està lluny de ser general a tothom. Es va abandonar la recollida de matèria orgànica. |
| Gestió de residus no domèstics. | Control de runes. Recull de poda. Recollida en festes. | Positiva. Deixalleria. Obligació tractaments empreses. Millora en festes. |
| Conscienciació ciutadana en residus. Informar al dia de la generació, l’aprofitament i la conversió. | Foment de comprar l’engròs. Divulgar beneficis i perjudicis de seleccionar residus. | Negativa, consciència no arriba encara al 75 % de la població. |
| Millorar l’espai urbà. | Pla de façanes i de millores de llars. Llevar cablejat de façanes. Reduir contaminació sonora. Manteniment zones verdes. Recuperar Convent. | Positiva en el pla de façanes. Regular en la resta, parcialment i algunes no. |
| Millora i qualitat paisatge rural. | Ajudes en manteniment de paret seca. Ajudes edificis singulars. No alterar amb materials no propis. | Negativa. S’ha fet poc a favor de les parets seques, i tampoc s’ha descontaminat el camp d’impropis. |
| Millorar el paisatge vorurbà. | Dignificar perímetre de les urbanitzacions. Usos nous per a Llucalari i es Povorí. Adequar aparcament de Son Bou i Calescoves. Adequar acampades en el terme. | Negativa. La major part no s’ha fet. |
| Adequar l’organigrama municipal a l’agenda 21. | Tècnic responsable. Assignació de responsabilitats. Crear un consell municipal de sostenibilitat. | Negativa. El tècnic hi ha estat a temporades sense continuïtat ni prou dedicació. No s’han assignat responsabilitats. Sense consell municipal que supervisàs. Els polítics han fet el poc que han volgut. |
| Incorporar criteris de sostenibilitat en les exigències municipals. | Exigències per empreses contractades. Informes previs de sostenibilitat en projectes. | Negativa. No s’exigeixen. En molts temes claus no hi ha informes previs de sostenibilitat, només els obligats per lleis superiors. |
| Incrementar les zones per vianants. | Recuperar places des Ramal i Nova. Aparcaments alternatius. Pla d’accessibilitat. | Positiva per la recuperació de les places i alguns aparcaments nous excèntrics. Negativa per tornar enrere carrers nucli per a vianants. |
| Optimitzar transport públic. | Més freqüències. Alternatives. | Negativa tot i la millora pel canvis des del Pla insular de transport, encara és molt minoritari. |
| Reduir el consum d’energia. | Enllumenat públic de baix consum. Ajudes i avantatges per als particulars. | Positiva. S’ha fet molt en aquesta línia. |
| Controlar l’eficiència energètica. | Instruments de control. Normes i certificats energètics. | Acceptable. Manca una mena de mesurador constant de consum. |
| Potenciar fonts d’energia renovable. | Avantatges per a les empreses. Auditories gratuïtes i foment. | Acceptable. Ho ha fet el mateix mercat majoritàriament i l’Ajuntament ha tingut línies d’ajudes i suport. |
| Augmentar l’arribada de les ajudes als pagesos. | Ajudes per al camp més per a la població activa i manco a la propietat. | Negativa. Ni l’Ajuntament ni el Consell han evitat l’abandonament accelerat de l’activitat pagesa. |
| Foment de la bioconstrucció. | Aïllaments. Estalvi energètic i d’aigua en llars. | Acceptable, per normativa general de la construcció. Millorable en foment municipal. |
| Brigada verda. | Treballadors municipals per temporades dedicats a informar i proposar mesures de sostenibilitat en empreses i llars. | Negativa. No s’ha fet res. |
| Afavorir el turisme urbà. | Atraure al poble oferta nova de turisme. | Positiva. Hi ha diferents hotelets i vivendes vacacionals. |
| Oferta cultural d’estiu. | Actes, actuacions i activitats per a estiuejants, dinamitzadors de la vida urbana. | Acceptable. S’ha avançat bastant però encara s’ha d’organitzar i ampliar. |
| Producció d’energia neta pública-privada. | Ens de cooperació de creació d’energia neta que estimuli la producció privada. | Negativa. Es Castell ho fa, Alaior no. S’ha deixat en mans d’empeses i privats amb ajudes del Govern. |
| Viver d’empreses. | Iniciatives econòmiques alternatives al monocultiu turístic. | Positiva, el centre BIT. |
Han estat 17 anys d’acció municipal, de regidors de medi ambient responsables de l’agenda 21 local més o menys capaços. De 2003 a 2011 de l’esquerra i des de llavors fins ara, de la dreta. En general han influït més les inèrcies globals ( per l’aigua, l’energia neta, els aparcaments, els plàstics… ) que els continguts del pla i la participació ciutadana. A altres municipis, Sant Lluís Ferreries, els canvis i el progrés per l’agenda 21 local ha estat decisiu. Alaior va ser el 1r municipi que va redactar l’agenda 21 local per la iniciativa del CEL i la col·laboració de ciutadans i ajuntament. Però no va ser un projecte estimat sincerament ni per la població ni per l’Ajuntament.
Avui la majoria de polítics no es llegeixen aquests plans i uns altres no els entenen. És el preu d’un país en què la ciutadania està poc informada i viu d’esquena a un altre tipus de política més avançada basada en la cooperació, la participació i el saber. Tenim l’agenda 21 local que tenim perquè tenim els polítics i funcionaris que tenim, perquè tenim els ciutadans que tenim.
Els resultats haurien estat molt millors si existís a Alaior una organització regular on els ciutadans participen i la seves reunions tenen un pes que obliga l’Ajuntament (polítics i treballadors) a complir en resultats. Sempre surten idees millors entre molts; i fórmules que fan progressar el poble. Quan les famílies detecten que fer poble té un benefici clar, fomenten un esperit més implicat que multiplica l’energia que empeny a créixer tant en joves com en vells. I una cosa porta l’altra i desperta la vivesa de la societat local.
A l’inrevés, quan l’Ajuntament fa plans per presumir i munta excuses per gestionar enfora dels ciutadans, el municipi es converteix en una cosa dels poquets que cobren de la Sala. Sense continuïtat, destrempada i sotmesa a les capacitats d’uns pocs que sempre tenen altres prioritats. Acaba arrossegant a la decadència, que s’encomana d’uns àmbits a altres per afectar directament les possibilitats dels nostres fills.
