ELS NOMBRES DE LA PISCINA

ELS NOMBRES DE LA PISCINA

L’Ajuntament va presentar pocs dies abans de Nadal el projecte de  complex esportiu de la piscina municipal. El projecte, elaborat per l’arquitecte Manel González, tindrà 2.808,25 m2 i estarà ubicat al costat del Poliesportiu Municipal en el lloc del camp de futbol-7 actual.

Simulació del que ocuparà la construcció de la piscina i de com baratarà el paisatge urbà en aquesta zona d’Alaior, que és de les de major qualitat.

L’edifici comptarà amb una sola planta. La instal·lació inclourà dues piscines, una de 312 m² i una de més petita de 75 m², també comptarà amb un gimnàs de 288 m², una sala polivalent de 236 m², una zona de vestidors i dutxes, una sala de massatge, una sauna, un solàrium, així com un despatx per als monitors, dos magatzems per al material esportiu, un soterrani i una zona d’aparcament exterior.

L’inici de l’execució es preveu per a l’any 2022. Durant el 2021, l’Ajuntament estudiarà la fórmula per al finançament. El pressupost d’aquest equipament és de 3.130.427 €.  Com a mínim s’hi ha d’afegir el valor de les actuals instal·lacions del camp de futbol-7  que es malmetran i que  van tenir un cost total d’entorn de 1 milió d’€.

L’estudi de viabilitat econòmica està fet del 2017 i preveu unes instal·lacions de només 1.538 m2, un 54 % de les instal·lacions que ara ha presentat el govern municipal. El projecte d’ara no és el mateix de l’estudi de viabilitat econòmica, que tot i ser més senzill concloïa que s’havia de ser prudents. Calcula que els usuaris potencials seran 10.712, compta com a possibles usuaris els habitants d’Alaior, de les urbanitzacions i de part dels habitants de la resta de pobles de la zona centre de Menorca. No té en compte la nova piscina coberta des Mercadal. No considera que la 2a piscina pública nova de Maó hagi d’influir en la viabilitat de la d’Alaior. Abans de les conclusions considera com a amenaces la possibilitat d’una piscina semblant as Mercadal i que el nombre d’habitants d’Alaior no es recuperi. La realitat és que Alaior tenia 9.769 hab. l’any 2013 i 9.065 l’any 2019.

L’estudi preveu diferents escenaris de funcionament. Un de conservador, un de mitjà, un d’optimista i un de molt optimista. S’inspira principalment en els resultats de la piscina municipal de Ciutadella, i aposta per un model semblant. Preveu uns abonats que farien un ús més regular de les instal·lacions, entre 268 i 803 abonats. Un nombre de cursetistes petits i grans, que ferien cursets de natació, entre 428 i 857 persones. Calcula una inscripció entre 22-55 €, unes quotes mensuals per als abonats de 25,2-42 €, segons l’edat i condicions de diferents casos, amb una mitjana de 34,9 € al mes. I unes quotes per als cursetistes segons els dies a la setmana i segons si són abonats o no, entre 12,5-45 € al mes.

L’estudi de viabilitat explica que els abonats de Ciutadella són 625 (2,5 % de la població)  i que els cursetistes són 1.000 (4%  de la població). Ciutadella té 29.840 hab. I Alaior 9.065 hab. Però preveu que els usuaris serien un nombre semblant als de Ciutadella. Aplica a Alaior com a escenari mitjà un 5 % d’abonats i 6 % de cursetistes de la població potencial, uns punts per damunt de realitat de Ciutadella que no oblidem també té usuaris de Ferreries. En l’optimista aplica un 7,5 % d’abonats i un 8 de cursetistes.

Esquema DAFO de l’estudi de viabilitat. En les debilitats assenyala massa crítica correcte però no sobrada, en les amenaces destaca la possible piscina coberta des Mercadal i els descens dels habitants d’Alaior.

Així i tot les conclusions són que:

– El projecte de piscina a Alaior no és viable com a projecte privat perquè amb salaris de mercat provocaria un VAN ( valor anual net) als 20 anys de -4.803.729 en l’escenari conservador i de -254.852 € en l’escenari optimista.

– Que hauria de comptar entre 700 i 1600 usuaris entre abonats i cursetistes (a Ciutadella són 1625 segons l’estudi).

– Recomana que l’Ajuntament pagui la construcció i contracti la prestació de serveis a professionals del sector.

– Que si opta per la concessió haurà de ser altament subvencionada.

Al cost de la construcció s’hi ha d’afegir la pèrdua del valor del camp de futbol-7 i el dèficit de funcionament ordinari que segons l’escenari mitjà podria ser d’entorn de 50.000 € anuals per una instal·lació calculada que és del 54 % de la que ha presentat el govern municipal.

Quadre de resultats de l’estudi de viabilitat de la piscina, però d’unes instal·lacions un 54 % de les presentades. Dels quatre escenaris estudiats, l’estudi es decanta com a més probable pel mitjà (mig).

El 2007 l’Ajuntament també tenia un altre estudi de viabilitat de l’empresa SERPROSPORT que també preveia un funcionament molt deficitari per a un projecte semblant al presentat.

Quadre resum de l’estudi de viabilitat de SERPROSPORT, corresponent a 2007 per a una piscina semblant a la presentada enguany. El nombre d’usuaris als 10 anys se situa per damunt  dels actuals de la piscina de Ciutadella. I assenyala una aportació municipal anual per a la gestió entre 88.000 i 110.000 €.

Resum projectes i estudi de viabilitat d’Alaior i exemple de Ciutadella, pres com a referent.

Una altra realitat a tenir en compte és que socialment Alaior té un 24 % de la població per davall dels 10.000 € per unitat de consum segons l’Institut Nacional d’Estadística, situació de vulnerabilitat que fa difícil ser usuaris de serveis esportius amb un cost mensual d’aquest nivell. També l’índex d’envelliment i de dependència són elevats en el municipi , ambdues coses suposen que la població activa suporta costos socials poc compatibles amb el fet de dedicar parts dels ingressos a quotes fixes per a l’esport de diferents membres de la família.

La darrera consideració que cal tenir  present és el que en economia es denomina cost d’oportunitat. És la conveniència de fer un tipus o un altra d’inversió en cada moment, segons les circumstàncies de l’economia, ja que els recursos que es destinen a un projecte no es tenen per a altres oportunitats potser més substancials i amb una repercussió econòmica més general, que són oportunitats perdudes per dinamitzar el benestar general.

L’ÚS DEL PGOU VIGENT (1994) NO ADMET LA PISCINA

La parcel·la on el govern municipal vol construir la piscina té un ús que la normativa municipal destina a usos d’altres equipaments: sanitari-assistencial, cultural i religiós i publico-administratiu. Com es pot veure pels colors, la parcel·la té el mateix color que la part del centre de salut de la dreta de la rotonda amb la tipologia aE, que vol dir altres equipaments, mentre que la zona d’equipaments esportius se simbolitza amb color blau i les sigles ED.

L’embull s’ha originat un cop més per tenir com a PGOU vident el de 1994, que està desfasat. L’errada s’origina pel fet de voler baratar el camp de futbol-7, un equipament esportiu, per un altre com seria la piscina i els gimnasos. Però l’Ajuntament no ha tingut en compte que el camp de futbol-7 va ser possible gràcies al PGOU de 2009 que sí qualificava la parcel·la per a ús esportiu. L’anul·lació d’aquell pla i la no tramitació del nou, des de 2014, ha creat aquesta nova situació de confusió i error. Ni l’equip de govern municipal ni els redactors contractats dels projectes de la piscina sembla que han tingut en compte aquesta circumstància.

Aquesta situació obliga a modificar el PGOU o a aprovar el nou definitivament abans de poder construir la piscina, la qual cosa pot portar encara bastants anys atès que no s’ha fet encara l’aprovació inicial.