Arran de la defunció de l’industrial Santiago Pons Quintana el 5 de març del 2020, Alaior perdia una de les persones que ha destacat en el poble. Ensoldemà, José Luis Benejam va fer pública pel diari Menorca una proposta, sense passar per seu municipal, per la qual plantejava de demanar en la pròxima sessió de Ple que l’actual nom del carrer de Baixamar fos canviat pel de carrer de Santiago Pons Quintana. El batle, l’abril del 2020 demanà un informe a Secretaria sobre el procediment que s’havia de seguir i la legislació per assignar un carrer del poble i el maig del 2020 un segon informe sobre com incoar l’expedient de Fill Il·lustre per a Pons Quintana.
El govern municipal va modificar el Reglament per a la concessió d’honors i distincions en el sentit d’incorporar-hi la possibilitat de distingir els mèrits de les persones que es consideri oportú a través de la dedicació i denominació d’espais públics, carrers, places i monuments d’Alaior, i que es puguin aprovar per majoria absoluta del Ple, no amb el vot a favor de dues terceres parts, com es preveia en el reglament aprovat l’any 1976 i en vigor fins aleshores. Així s’atorgava la majoria suficient per tirar endavant la seva proposta, prescindint de la recerca de consens que preveia la normativa.
En la sessió del Ple de 6 d’abril del 2021 es va proposar el nomenament de Fill Il·lustre i la dedicació d’un carrer del municipi a Pons Quintana. El passat primer de gener l’Ajuntament d’Alaior sotmetia a exposició pública l’expedient abans de ser aprovat definitivament pel Ple.
La normativa legal i la UIB.
La Llei 1/2016, de 3 de febrer, de normalització lingüística a les Illes Balears, en el seu article 14.2 diu: «(…) Els noms de les vies urbanes han d’ésser determinats pels ajuntaments corresponents, també amb l’assessorament esmentat, donant preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons.»
Per altra part, l’article 7.1 de la Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, estableix que «Constitueix un deure de les administracions públiques de les Illes Balears fomentar el patrimoni cultural immaterial, en els marcs competencials respectius, per tal que aquest es manifesti plenament en els àmbits socials i culturals de les Illes Balears, i assegurar-ne així la pervivència en el futur.»
L’Ajuntament va sol·licitar un informe a la UIB, per la qual cosa la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL) de la UIB va emetre un primer informe, el 30 de març del 2020, segons el qual «La proposta que estudia l’Ajuntament, Santiago Pons Quintana, eminent empresari alaiorenc del sector del calçat, no contravé el que preveu l’article 14.2 esmentat».
En un segon informe de la CTAL, elaborat el 16 de setembre del 2020, es reafirmen en el primer informe emès i hi diuen que res no exclou ni invalida que els ajuntaments puguin optar per atorgar altres noms als carrers. A més, afegeixen: «(…) la competència per aplicar la preferència esmentada és dels ajuntaments, en aquest cas el d’Alaior, no de la CTAL, que tampoc no és competent per emetre un informe sobre la idoneïtat de substituir el nom tradicional d’una via urbana per un altre de nou»
Les propostes del CEL
El Centre d’Estudis Locals d’Alaior (CEL) ha presentat dues propostes a l’Ajuntament d’Alaior. El 23 de març del 2020 va enviar-hi l’informe «Carrer dedicat a Santiago Pons Quintana», en el qual es donava informació sobre la toponímia urbana, notes històriques de Baixamar, els carrers amb dedicatòria i dues propostes sobre el futur nom del carrer amb dedicatòria.
L’Ajuntament encara no ha tornat resposta a aquesta aportació del CEL, tot i que l’informe figura inclòs en l’expedient 2517/2020 de nomenament de Fill Il·lustre i del canvi de nom d’un carrer, i és citat en els informes de la secretària municipal i de la tècnica d’assessorament lingüístic.
Les propostes del CEL parteixen del canvi de nomenclatura dels carrers per recuperar els noms populars com a noms oficials de les vies públiques realitzat per l’Ajuntament l’any 1995. Llavors es va creure oportú, en el cas d’alguns noms existents anteriorment, fer-hi una dedicatòria atesa la seva singularitat. Per exemple, es va aprovar que el carrer de s’Arraval fos dedicat a Jaume Pons Serra (1881-1926, metge) o que el carrer de Baixamar fos dedicat a Sant Antoni.
El CEL apunta en el seu informe que, amb el canvi de denominació que ara vol aprovar l’Ajuntament, es contravé la Llei de normalització lingüística i la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Amb el canvi desapareixeran dos topònims populars i tradicionals del municipi, amb la qual cosa l’Ajuntament incompleix el deure d’assegurar la pervivència del patrimoni cultural immaterial en el futur del topònim Baixamar i de la dedicatòria a Sant Antoni, festa arrelada i tradicional a tot Menorca.
El CEL no qüestiona que la trajectòria de Pons Quintana el faci mereixedor de dedicar-li una via pública; però sí el fet que açò es faci sacrificant un dels topònims més arrelats a la població. Si la llei demana als ajuntaments que, a l’hora de donar nom a les vies públiques, han de donar preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons, la proposta de l’Ajuntament és la d’un antropònim (carrer de Santiago Pons Quintana), una categoria de menor preferència davant les altres dues.
A més, el CEL demana a l’Ajuntament que reconsideri la decisió de dedicar l’actual carrer de Baixamar a Santiago Pons Quintana, i que tengui en compte tant l’informe lingüístic de 5 de febrer del 2021 redactat per l’assessora lingüística de l’Ajuntament com la proposta elaborada pel Consell Insular, de 13 de gener del 2022.
En el cas que l’Ajuntament no atorgui el nom proposat a un carrer nou de la població o al polígon, el CEL fa, per ordre de preferència, les propostes següents per denominar el carrer:
a.- Carrer de Baixamar, dedicat a Santiago Pons Quintana (1929-2020). Industrial i activista social.
b.- El nom de carrer de Baixamar, dedicat a Sant Antoni, mantenir-lo en el tram del carrer de la part més propera al nucli antic, que és allà on comença el carrer i per tant la més antiga de la via, i dedicar el nom del carrer a Santiago Pons Quintana a la part restant del carrer, des de l’antiga escola des Ramal fins a la Carretera Nova, que és la zona on s’emplaça l’actual fàbrica Pons Quintana.
c.- Si finalment s’opta per substituir la denominació popular actual pel nom pretès per aquest ajuntament, la proposta podria recollir també el nom tradicional per assegurar-ne la pervivència: «Carrer de Santiago Pons Quintana. Industrial i activista social (1929-2020). Antic carrer de Baixamar». En aquest cas, proposam que la dedicatòria a Sant Antoni sigui atorgada al carrer de s’Androna o des Vergeret, físicament els dos més pròxims al nom actual i a l’antic nucli urbà, per no perdre un segon element cultural d’Alaior.
Sobre aquestes propostes, el CEL coincideix amb les realitzades per la tècnica d’assessorament lingüístic d’Alaior (propostes a i c), i també amb la proposta b presentada pel Consell Insular.
Història de Baixamar
Quant a l’origen del nom “baixamar”, si ens cenyim a les definicions i accepcions del DIEC i del Diccionari Alcover-Moll: «1. El nivell més baix de la mar en son moviment diari de minvada.// 2. La vorera del port (Ciutadella)», sobta l’existència d’aquest topònim en un poble d’interior de l’illa, allunyat de la costa i sense port. En aquest sentit, s’ha plantejat la hipòtesi que el topònim pugui tenir un origen no relacionat amb la proximitat de la mar, sinó amb l’antiga divisió estamental de la societat menorquina en braços o en mans.
En aquest cas la població més desvalguda econòmicament i socialment es coneixia com gent de baixa mà, que incloïa mariners de poc rang, pescadors, trencadors de pedra, jornalers del camp, peons de la construcció i bastaixos. Era gent que probablement no tenia mitjans per viure al centre dels pobles, prop de l’església o sa Plaça —on vivia la gent amb més recursos, els nobles o els artesans i comerciants— i havien de viure allunyats de la vida benestant. Aquests indrets podrien ser les zones properes al port en els casos de Maó i Ciutadella, o bé a la zona que actualment es coneix com carrer de Baixamar a Alaior.
Reforça encara més aquesta tesi el fet que a Ciutadella es mantengui plenament viva l’expressió «ser un baixamaner o una baixamanera» per designar les persones vulgars, poc distingides i poc cultivades, no les persones que viuen o treballen al port actualment. Per tant, podria ser que el topònim derivi en realitat de «baixa mà»; és a dir, l’estament més baix de la piràmide social. Aleshores tindria més sentit la seva existència i pervivència a Alaior i, per tant, també resulta més important, històricament parlant, mantenir viu aquest topònim.
La població d’Alaior, en el segle xvii, treballava bàsicament en el sector agrícola i es va recuperar demogràficament respecte de les baixes produïdes en l’assalt turc de 1558 a Ciutadella, on moriren o van ser fets captius 150 alaiorencs. El nucli urbà va rebre un nou impuls. Es Carreró, es Vergeret i la costa de l’Església van créixer i confluiren as Pla d’en Borràs. Allà hi havia l’inici del camí de sa Mola. L’any 1697 es construí l’aljub del carrer de Baixamar. El 1740 feia temps que la família Pons (cal senyor Basili) hi tenia construïda una casa. Llavors, Basili Pons Villalonga declarà hereu el seu fill Bernat Pons Sintes, al qual atorgà el dret de poder fabricar una casa a l’hort que havia agregat a la casa on vivien llavors, a l’inici del carrer Baixamar. Va ser l’inici urbanístic del carrer. El temps passà i el carrer Baixamar va créixer urbanísticament, de manera lenta, consumint una part del camí de sa Mola.
En el testament de Bernat Pons Sintes de 1797 llegim, entre d’altres béns immobles de la família Pons: “tanques dites les Guàrdies, situades al camí de la Mola; cases i hort davant l’aljup, confrontant amb cases i hort del seu germà Basili; i altres cases i hort, abans quarter, les de la part de dalt, i que el seu germà Joan ha agregat a les seves pròpies cases”.
A l’arxiu municipal trobam el nom de Baixamar en els documents històrics en l’estadística de Casanelo (1818). En el padró d’habitants de 1824 apareix com a carrer de Sant Antoni. Durant la Guerra Civil va ser anomenat calle de Pablo Iglesias. D’altra banda, l’any 1910 s’hi construí l’escola graduada de fillets, coneguda avui com escola des Ramal. Aquest carrer va ser dedicat a Sant Antoni, patró de Menorca, per acord del Ple municipal de 3 d’octubre de 1995.
