SA VINYA D’EN PERE CONGREGA ADMIRACIÓ
Dissabte dia 2 va tenir lloc l’acte entorn de la Vinya d’en Pere. Un acte del Fòrum 3r Mil·lenni que finalment es va celebrar a Sta. Eulàlia perquè l’aforament des Convent es va quedar molt curt per encabir les persones que van expressar el desig d’assistir-hi.
Llorenç Petrus va obrir l’acte per explicar que s’havia programat per al curs 2020 tot coincidint amb els 25 aniversari del Fòrum. Va solidaritzar-se amb els patiments de la invasió d’Ucraïna, va explicar la decisió de la Junta de celebrar socialment la Vinya d’en Pere, pels valors de l’exemple, la creativitat i la bellesa. Va comentar que el Fòrum havia fet constar oficialment davant el Consell i davant l’Ajuntament la prevenció que tinguessin en compte aquest espai a fi de no perjudicar el seu futur.
Biel Garriga va donar significat a la biografia i a l’obra d’en Pere. Va recórrer els trets substancials de com va formar la personalitat. Després va explicar el mètode, l’enginy, l’ordre dels projectes i el perquè va anar transformant aquell espai. I finalment va lloar l’ambient humà com un dels components que millor expliquen el que és sa Vinya.
Carles Jiménez i Juan Elorduy van posar sa Vinya en el context de les formes creatives contemporànies i van interpretar les sensacions estètiques dels components de l’espai. Al llarg de l’acte es van projectar imatges molt interessants fetes per Manolo Barro, Lluís López i Biel Garriga.
Intercalant-se en les intervencions, el cor i el conjunt musical expressament muntat per a l’ocasió i dirigits per Antoni Pons Morlà van interpretar diferents cançons que lligaven amb el moment de l’acte. Finalment el president del Fòrum va lliurar un gravat de la col·lecció de l’entitat com a senyal de reconeixement social.
Fragments de la intervenció de Biel Garriga
S’ha de traslladar a Mallorca on hi resideix durant tres anys. Allà, en període de recuperació, segueix demostrant que és un “manetes” restaurant imatges religioses malmeses que tenien les monges que vetllaven i cuidaven per la seva recuperació […]
Des de dia 5 de desembre de 1968 a maig de 2007 treballà a Catisa… I en els teus companys de feina com a bon “gravador” els vares deixar la teva petjada impresa de bona persona, bon company i excel·lent professional […]
Per devers l’any 1982 en Pere compra unes tanques entre Ses Vinyes i Es Borrassos Nous, on hi havia una petita caseta boni derruïda i les parets de les mitgeres no eren més que un enderrossall al costat de l’altre […]
Una feina faraònica que més d’una vegada ens recorda els prehistòrics menorquins! L’aigua de pluja conduïda magistralment fins les cisternes i aljubs de disseny ben personal, original i gegantí […]
Amb els pas dels anys, arribada la jubilació laboral d’en Pere, els dipòsits per a l’aigua canvien de forma, apareixen animals, la feina no s’atura, tot el contrari, la creació s’incrementa i s’escampa […]
En Pere, d’eines, algunes sí, però no gaire, ben poques, les justes i les necessàries: un càvec, una pioxa, un picot, quatre perols de plàstic, una paleta de mestre de casa, mitja “carretilla”, i ben poca cosa més […]
Però té les dues eines més importants i valuoses de tot: un cervell extraordinari i unes mans! Hi hem d’afegir que posseeix una voluntat de ferro, i una metodologia d’estudi i convenciment personal basada en la superació de totes les dificultats […]
La Vinya s’ha anat fent amb els anys escampant per tot l’hort l’empremta personal del gravador que deixa fulles i altres detalls impresos per perfumar el lloc de bellesa i encant […]
