L’anàlisi de dades de diferents formes i en diferents ocasions ens dona que el municipi d’Alaior extreu molts de milions d’euros anuals en consum. Els resultats superen els nivells normals del que són les economies obertes en què els ciutadans tenen moltes possibilitats de comprar més enllà dels límits municipals.
La situació del comerç local molt millorable és conseqüència, però també quan l’oferta es debilita massa es converteix en causa de l’exportació innecessària de consum. L’àrea de mercat de Maó al costat, amb una oferta molt gran, a pocs quilòmetres, és una altra causa. La compra digital també, però encara no és la causa principal. I finalment els hàbits d’unes generacions que no prioritzen el compromís local en l’hàbit d’anar a comprar.
El CEL fa anys que reclama uns estímuls constants per reforçar el compromís local en els hàbits dels compradors. Avui existeixen mitjans informàtics que fan possibles les campanyes dels Bons Illes Balears i els Vals consum del Consell Insular, amb un èxit creixent de resposta. Alaior hauria d’haver posat en marxa una solució molt potent d‘aquest tipus des de fa anys, a fi de captar i reforçar l’hàbit de comprar al poble. No és una pretensió de màxims sinó de mínims. És compatible una fidelitat local major amb un consum extern alternatiu, el que no és sostenible econòmicament és una extracció exagerada de les rendes locals en compres foranes, perquè és una forma de descapitalitzar progressivament el municipi, si alhora no hi ha sectors aquí que atrauen els recursos aliens suficientment per compensar.
El valor del consum més bàsic (alimentació, begudes, vestit, roba, equipament de la llar, telefonia, …) són 29,6 M€ per als 8.413 habitants, descomptats els habitants de Cala en Porter, que no consumeixen a Alaior. Si afegim habitatge, transport, viatges, etc. Són 92,5 M€.
Ens basam en els resultats de l’Estudi d’hàbits de compra de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria que es va dur a terme per mitjà de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes, un estudi d’opinió sobre els hàbits de compra i de consum en el municipi d’Alaior. Es van fer 309 entrevistes telefòniques, amb un marge d’error del 5 %. També en l’Enquesta de pressupostos familiars (2006-2015) de l’Ibestat a partir de dades de l’INE i en el Pla director sectorial d’equipaments comercials per a l’illa de Menorca.
L’Estudi afirma que un 45 % dels habitants d’Alaior, quasi la meitat, acostumen a fer la compra habitual a Maó especialment. En consum d’altres productes, roba i tecnologia el consum a Alaior no s’arriba ni al 35 %. Dels que compren a Alaior, un 41,3 % ho fan a la Cooperativa San Crispín, un 31,6 % a Binipreu, un 19,5 % a Hipercentro. Compren més a Maó els grups d’edat joves. Segons l’estudi, compren fora d’Alaior: alimentació (un 42,6 %) roba, calçat i complements (un 86,1 %), equipament per a la llar (un 50,3 %). Els motius de comprar fora d’Alaior són la varietat, els preus, poques botigues i la comoditat. Les compres on line, varien segons el producte, d’un 5,8 % per equipament per a la llar a un 19,3 % per tecnologia, segurament arran de la pandèmia avui deu ser un percentatge major.
Aquests percentatges aplicats a la despesa mitjana per persona de les Illes Balears (no hi ha dades insulars), tenint en compte 3.519 € per persona i any donen els següents resultats:
Despesa en alimentació i begudes feta fora d’Alaior, 6,2 M€.
Despesa en roba i vestit feta fora d’Alaior, 4,1 M€.
Despesa en equipament de la casa, mobles, audiovisuals, salut, oci… (sense habitatge, transports ni viatges) 5,4 M€.
La resta de despeses fins els 11.004 € per persona i any que inclouen el conceptes no comptats anteriorment, representen 62,9 M€. Només calculant que també una tercera part es faci fora d’Alaior són 20,9 M€. En total ens situam en valors mims d’entorn de 36 M€ anuals.
| Consum més bàsic per persona/any | 3.519 € |
| Consum total, per persona/any | 11.004 € |
| Persones residents a Alaior | 8.413 € |
| Total consum més bàsic | 29.661.185 € |
| Total consum total | 92.576.652 € |
| Despesa en alimentació i begudes feta fora d’Alaior | 6.202.509 € |
| Despesa en roba i vestit feta fora d’Alaior | 4.155.743 € |
| Despesa en equipament de la casa i altres feta fora d’Alaior | 5.495.329 € |
| Un tercera part resta de despesa no bàsica | 20.990.435 € |
Compensar aquest consum perdut mitjançant consum d’estiu fet a les empreses locals de comerç minorista necessitaria una quantitat immensa de visitants. Si preveiem una despesa mitjana de 20 € per cada visitant resultaria que al cap de l’any haurien de comprar per aquest valor a Alaior 1.800.000 visitants. Per fer-nos una idea, per les festes de Sant Llorenç es calcula que el moment màxim hi pot haver a Alaior unes 30.000 persones i que els visitants de LOAC des que va obrir són entre 5.000 i 6.000.
La compensació o la recuperació d’una part d’aquest capital gastat fora del municipi necessita un tipus d’acció semblant als Vals consum del Consell però més completa i més constant. Fa anys que ho advertim. És un error cercar la despesa dels visitants quan els milions que necessita el comerç d’Alaior ja són aquí, a prop, i tot l’any.
