MÉS HABITANTS EN EL NUCLI I MÉS DIVERSOS.
Entre 2005 i 2022 hi ha 544 hab. més en el nucli d’Alaior i 262 més en el disseminat i urbanitzacions. Del 2011 al 2022 els del nucli han continuat augmentant però els de fora del nucli van baixar en 299 hab.
L’increment de població en el nucli es mostra regular si bé els darrers 10 anys el ritme de creixement ha estat un poc inferior al de la primera dècada. En canvi en la resta del municipi no existeix aquesta regularitat, canvia segons la dècada, és més susceptible a les circumstàncies.
| ZONES DEL MUNICIPI-HABITANTS | ANY 2005 | ANY 2011 | ANY 2022 |
| Alaior nucli | 6.412 | 6.680 | 6.956 |
| disseminat | 682 | 808 | 721 |
| Cala en Porter | 949 | 1.206 | 1.064 |
| St. Jaume | 92 | 160 | 186 |
| Son Bou | 128 | 158 | 66 |
| L’Argentina | 149 | 201 | 189 |
| Torre Solí Nou | 97 | 165 | 105 |
| Calescoves | 81 | 93 | 82 |
| Son Vitamina | 81 | 129 | 108 |
| total disseminat i urbanitzacions | 2.259 | 2.820 | 2.521 |
El poblament disseminat al camp i les urbanitzacions encara que sigui una opció individual té uns efectes col·lectius a tenir en compte. Genera més desplaçaments i estendre la xarxa de serveis a crear i a mantenir. A l’hora el rendiment dels serveis disminueixen en eficiència. La tendència a llarg termini és que la dispersió no augmenti arran de les restriccions a nivell d’illa quant a construir en rústic i a limitar la població de les urbanitzacions.
Les urbanitzacions necessiten, a més dels turistes, habitatges per allotjar els treballadors que cada vegada tenen més complicat trobar on viure. Aquest oblit de l’habitatge per als treballador provoca greus conseqüències arreu. Els habitatges en urbanitzacions a mesura que envelleixin poden convertir-se en residència principal més barata, dispersant població negativament o poden convertir-se en habitatge de treballadors de temporada, la qual cosa seria més desitjable.
En canvi el poblament concentrat amb densitats més altes en els nuclis provoca una major eficiència dels serveis públics, més accés als equipaments privats i municipals i una major cohesió social. Fa més rendibles les inversions privades i públiques.
| COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ | ANY 2000 | ANY 2021 | DIFERÈNCIA |
| nascuts a l’estranger | 523 | 1.595 | 204% |
| nascuts a una altra comunitat | 1.248 | 1.952 | 56% |
| nascuts en la mateixa comunitat | 5.458 | 5.930 | 8,60% |
Des del 2000, en 21 anys, els habitants de la comunitat s’han multiplicat només per 1,08. Els d’altres comunitats per 1,5. Els estrangers per 3. És evident que la circulació més lliure de la població provoca que arribin més immigrants atrets pel nivell de vida d’aquí i per les feines que la població autòctona no és suficient per ocupar.
Aquestes característiques demogràfiques fan especialment importants les polítiques d’inclusió preventives. És quan és més necessari que mai un sistema escolar inclusiu potent i en la llengua pròpia. Una oferta d’oci i esportiva on la convivència generi arrelament. I el foment de projectes conjunts en què la cooperació servesqui de plataforma de convivència i cohesió.
