CONCLUSIONS DEL CENTRE D’ESTUDIS SOBRE LA TRANSPARÈNCIA DE CALA EN PORTER

MENYS NITRATS, CALA EN PORTER TRANSPARENT

Centre d’Estudis Locals

Tot i l’augment de la temperatura de la mar aquest estiu, 28 ºC (3 ºC més que la mitjana de les darreres quatre dècades) el procés d’eutrofització habitual a Cala en Porter enguany no s’ha produït fins després del 18 d’agost. Els factors del procés de creació del color verd-marró són la temperatura de l’aigua i els nutrients de l’aigua, ambdues coses generen el color brut per la proliferació de microorganismes en superfície (especialment fitoplàncton en forma d’algues dinoflagel·lades i cianobacteris, cianòfits, ja que tenen un comportament més d’alga que no de bacteri).

L’augment de la temperatura i que l’aigua es mantingués en bon estat era una conjuntura única, una oportunitat especial, per trobar quin era el canvi en les variables del fenomen perquè enguany l’aigua conservàs un bon aspecte. Sabent-ho es podria convertir en remei  definitiu per evitar el perjudici de cada estiu. Si la temperatura ha augmentat però s’ha conservat la transparència, la temperatura era descartable com a variable principal, era el moment d’analitzar què succeïa amb els nutrients. Si els nutrients havien disminuït d’una manera important, açò corroboraria que la variable principal de l’eutrofització de les aigües de la cala són els nutrients que hi arriben.

Estat de l’aigua dia 26 de juliol. L’aigua ha tingut un bon aspecte, es va deteriorar un poc a partir del 18 d’agost. Les anàlisis de l’aigua fetes pel CEL contenen un nivell de nutrients molt inferior als anys anteriors.

NITRATS D’ENGUANY A LA MEITAT

Els nutrients bàsics que alimenten l’eutrofització són els nitrats i els fosfats. Només hem tingut en compte els nitrats com a indicador. La mostra d’aigua analitzada enguany dia 26 de juliol a la platja amb aigües transparents a 3 metres de la sortida del torrent conté 7,1 mg / l de nitrats, que és la meitat de la mostra (13,5 mg/l) del mateix lloc dia 31 de juliol de 2019  en què l’aigua havia perdut la transparència.

Les anàlisis del laboratori de PIME. El 2019 l’aigua verd-marró tenia menys temperatura i més nitrats. La d’enguany era transparent, amb més temperatura i la meitat de nitrats.

Enguany la transparència es va deteriorar a partir de dia 18 d’agost. L’aspecte va començar a embrutar-se com es pot veure en la foto de 28 d’agost. L’única circumstància que havia canviat eren les precipitacions intenses de després de Sant Llorenç. Dies en els quals les escorrenties i l’efluent del torrent van augmentar. Els nitrats van incrementar-se fins a 8,9, també van augmentar els ecolis i ecocos, assenyalant una major càrrega de matèria orgànica a la cala. La transparència es va deteriorar. L’equilibri de Cala en Porter té poc marge d’augment. La transparència de Son Bou per exemple es correspon a un nivell molt més baix constantment, entorn de 2,4.

28 d’agost, la transparència de la resta d’estiu apareix empitjorada. Els dies abans tenia el mateix deteriorament. Era una setmana després de les precipitacions intenses de la setmana de després de Sant Llorenç. El nivell de nitrats havia pujat a 8,9.

CANVIS AL LLARG DEL TORRENT

Les quatre anàlisis fetes al llarg del torrent se situen a punts considerats significatius. La mostra anomenada torrent 1 es va prendre sobre el pont del camí de Binifamís, a poca distància de la carretera de Son Bou. En aquest punt els nitrats són 8,2 però els e.colis són 3.700, lògicament per l’efluent procedent de la depuradora d’Alaior.

La mostra torrent 2, correspon al pont a prop dels pacaners, devora l’Hort de n’Esquella. A uns 2 km de la platja. Aquí els nitrats són 18,9.

La mostra anomenada mina, correspon al pont sobre la mina a la platja després de passada la bassa. Els nitrats són de 18,4. Aquest punt ens interessava per comprovar si la bassa fa la funció d’eliminació de nitrats, com pot succeir quan hi ha molta activitat biològica a les basses, però en aquest cas la disminució de nitrats per la bassa és molt petita.

La darrera mostra correspon com ja hem explicat a l’aigua de la platja a 3 m de la desembocadura del torrent, ja és aigua de mar i els nitrats per litre queden diluïts, 7,1 mg/l.

Per tant, les dades indiquen que els nitrats que acaben arribant a la platja no s’originen en el punt més proper a la depuradora sinó en els trams posteriors.

La temperatura de l’aigua ha augmentat més que altres anys però l’eutrofització no s’ha produït fins a l’agost, just després de les precipitacions. Els nitrats i la matèria orgànica en conjunt són l’única variable que ha disminuït respecte dels altres anys, quan s’ha mantingut la transparència.

La bomba de regeneració de l’aigua instal·lada al costat del varador té com a funció mesclar aigua succionada a més profunditat i abocar-la a la vorera on la platja té poca profunditat, rebaixant la temperatura. La potència és limitada i l’abast també. El seu funcionament és el mateix sempre des de fa anys i el fenomen d’eutrofització es produeix o no de manera independent, com enguany mateix a l’agost.

Gràfic de precipitacions de primavera que mostra un dèficit de precipitacions a l’estació de l’Aeroport, propera a Cala en Porter, que ha influït en la menor presència de nitrats a la platja en comparació a altres anys.

Gràfic amb les precipitacions inexistents la 1a part de l’estiu i importants les d’agost que van provocar l’augment en l’arribada de nutrients a la cala i el deteriorament de la transparència a partir de mitjans agost.

El seguiment de l’alteració de la transparència i el règim de precipitacions de setembre i d’octubre han confirmat les conclusions. Les fotos de la cala amb l’aigua alterada de dia 29 de setembre i de 14 d’octubre, ho indiquen. Una setmana després de cada període de precipitacions, una setmana és el temps que sol tardar a produir-se l’efecte després de l’aportació de nutrients suficients, depenent sempre de la temperatura i els corrents. Després depèn de la sort que el vent i els corrents marins renovin l’aigua amb més o menys dies.

Vam analitzar també si la bassa tenia capacitat de regenerar l’aigua que li arriba del torrent, però els resultats a l’entrada i a la sortida de la bassa mostren una capacitat massa limitada, insuficient. Les experiències d’altres llocs amb fenòmens semblants actualment intenten reduir els nutrients de diferents maneres abans que produesqui l’alteració de l’aigua. El carboni de la vida de la bassa pot actuar de manera natural amb alguns tipus de plantes a la bassa o afegint-lo de forma artificial. També pot controlar-se i reconduir-se circumstancialment el cabal de l’efluent contaminant.

Foto de dia 29 de setembre. Aquells dies el fenomen va ser molt intens, però la regeneració per marees fortes s’ho va emportar amb pocs dies.

Foto de dia 14 d’octubre, una setmana després de les darreres precipitacions es produeix la reacció si els vents dominants no han regenerat l’aigua.