MILIONS DELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS SENSE RESULTATS.
Les partides que l’Ajuntament no acaba gastant són recursos en inversions, despeses i serveis anuals que no tenen efecte entre la població, no generen productivitat ni rendiment. Açò encara és més important en un moment de crisi en el qual els recursos són més escassos i quan el municipi d’Alaior està situat en les darreres posicions de Menorca en renda. Una part d’aquests doblers resten pendents d’emprar-se, en els bancs, amb la qual cosa la inflació els fa perdre valor. El conjunt de fons municipals als bancs a principi d’any eren 7.186.918 €. El 10 % d’inflació suposa una pèrdua de valor equivalent a 700.000€ en un any. La pèrdua per la inflació i per la despesa no concretada cada any redueixen possibilitats de desenvolupament al municipi.
Una de les accions més importants d’una institució pública és la gestió del pressupost. Es tracta de la forma amb la qual es materialitzen els acords i la gestió de tot l’Ajuntament. Si els doblers aportats pels ciutadans no acaben revertint completament en els ciutadans vol dir que l’organització de la institució no és l’adequada. És una acció tan fonamental que ha de comprometre els treballadors de l’Ajuntament però sobretot els polítics, especialment del govern però també de l’oposició. Els governants són els qui decideixen per a quines partides es reservaran els doblers. Si aquestes intencions no són reals o no es gestionen bé per gastar-se en l’any, aquests doblers no dinamitzen l’economia local. I tampoc serveixen per a altres necessitats no elegides com a prioritàries pels governants.
L’experiència de cada any de repetir la mateixa feina hauria de generar més saber. Els pressupostos un cop aprovats poden modificar-se tranquil·lament i ajustar les previsions. La part de la despesa del pressupost de 2021 no gastada és del 27 %, un de cada 4 euros del pressupost no té efectes. La part destinada a inversions que tampoc s’executa és molt elevada cada any. La mateixa administració pública que no ha parat de fer propaganda de voler dinamitzar l’economia en temps de crisi amb diferents tipus d’ajudes ha deixat d’injectar les seves pròpies previsions milionàries en l’economia local.
La Sala fa reiteradament pressupostos a la baixa, acaba ingressant bastant més. Açò impedeix fer les previsions realistes per gastar en temps. La burocràcia i la falsa transparència amaguen aquests temes substancials. Són les eines per al desenvolupament d’un municipi. La desafecció política, el foment del desconeixement i la burocràcia actuen de barrera perquè no hi hagi consciència al respecte. Així les institucions i els governants acaben gestionant de manera molt allunyada a la conveniència dels ciutadans, la majoria dels quals resta decantada, expressament, perquè no sigui capaç de reclamar altres tipus de gestió.
Les dades de la taula mostren els resultats globals. És especialment significatiu com gran part de les inversions queden sense concretar cada any. També partides que són la base de la redistribució econòmica i del foment de la igualtat no es gasten del tot, reiteradament. Fins i tot és alliçonador que una partida petita, mínima, d’ajuda al Tercer Món ni tant sols es faci efectiva en diferents pressuposts, amb la pobresa i urgències que hi ha al Món.
