La zona industrial d’Alaior acull diferents empreses de distribució potents: Mascaró Morera, Transmediterrània Logística, Dispreu, Fresc i Bo. Aquest mes hem volgut reflexionar sobre les característiques d’aquesta elecció per si es podria fer extensiva a una dinamització econòmica encara més potent. El CEL considera que és una possibilitat a tenir molt en compte. Algunes d’aquestes empreses necessiten crèixer i cal oferir possibilitats que ara no tenen.
Una plataforma logística és com un port d’intercanvi de mercaderies entre vehicles terrestres. Les instal·lacions preparades específicament fan que s’economitzi temps i que el treball sigui més productiu.
Hi ha plataformes logístiques d’empresa i plataformes compartides per diferents empreses.
El flux de mercaderies a Menorca avui té el port nou de Ciutadella com a porta d’entrada principal. Els contenidors i camions arriben cada matí des de Mallorca o la Península i s’encaminen fins als magatzems dels diferents polígons, des d’on es fa la distribució de darrer ram fins a les botigues o consumidors. Una part d’aquest servei l’ha absorbit el polígon d’Alaior.
Podria semblar més lògic que aquesta funció l’absorbís Ciutadella com a zona logística intermodal de transport marítim i per carretera. Però l’àrea de consum major de l’illa es troba a llevant: Alaior-Maó-Sant Lluís-es Castell. A més a més, Alaior té més a prop es Mercadal i es Migjorn amb les urbanitzacions incloses.
Per un altre costat Ciutadella té la zona industrial esgotada sense que durant tots aquests anys d’existència del port nou hagi encaminat mínimament l’ampliació del polígon. Per tant, Alaior està en una posició vantatjosa en cost d’oportunitat per superfície disponible i situació en relació als punts finals de distribució.
I Maó, amb la darrera fase del polígon disponible, no podria ser més ecomanable? Sí i no. Clarament la quantitat de solars sense ocupar juga al seu favor. La connexió d’aquesta fase de POIMA té una sortida a la xarxa de carreteres un poc pitjor a la d’Alaior pel que fa als camions grossos. Però el que té pitjor és ser menys central: efectiva per a llevant, però menys per a la resta de l’illa. En açò el polígon d’Alaior està més ben posicionat per arribar a tot el conjunt de l’illa amb menys esforç. Maó és més ideal per a serveis finals per als clients potencials, mentre que Alaior és millor en distribució prèvia.
Una plataforma logística a Alaior hauria d’ocupar una part de la Trotxa 2 en connexió amb la futura 3a fase cap a COINGA per si necessitàs créixer cap allà. Es podria fer en dues fases, una immediata i l’altra a mesura que ho recomanin les circumstàncies.
Hi ha diferents precedents de centres logístics que podrien servir d’inspiració. Normalment hauria de ser una iniciativa publicoprivada. L’Ajuntament s’hauria d’encarregar d’afavorir una concentració de solars suficients de la Trotxa 2 mitjançant compres i permutes, d’oferir un espai gran d’aparcament de vehicles i d’agilitzar els tràmits. Les empreses haurien de cooperar per crear una organització que les servís a totes alhora. Hi ha empreses europees especialitzades a construir i gestionar aquests espais per a altres empreses, a les quals els ofereix espais de magatzem, i molls per a contenidors, furgonetes i camions.
