El Centre d’Estudis Locals proposa una solució de menor cost i dificultat que les que s’havien manejat fins ara. Evidentment aquesta solució molt més econòmica i executable no és de les mateixes característiques que les proposades anteriorment per la Conselleria de Medi Ambient, però sí més sostenible i més viable. Lògicament haurien de ser les autoritats competents les que acceptassin una alternativa així. En tot cas, la proposta del CEL neix arran que l’Ajuntament i la Conselleria de Medi Ambient no han previst portar a terme cap projecte pel cost elevat de tots ells. Han passat prop de 20 anys des de la canalització provisional. Mentre hi ha un conjunt de particulars afectats sense cap tipus de compensació justa des de fa anys. Alhora que l’aigua ara s’embassa de manera provisional sense garantir la seguretat en cas de torrentada ni cap reaprofitament.
Recordam que les alternatives finals estudiades per la Conselleria eren les següents.
- Evacuació a torrent mitjançant impulsió. Necessitaria una estació de bombeig 500 vegades superior a les que ha construït l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental, d’uns 6 M€. Un equip de bombes de 11 M€ més IVA, més la línia elèctrica d’alimentació. I la despesa elèctrica anual seria de 570.000 €. Així i tot, podria no ser segura perquè en els episodis de turmenta podria quedar-se sense proveïment elèctric. I ni es planteja el cost d’un equip autònom d’emergència suficient.
- Evacuació a l’aqüífer mitjançant pous d’infiltració. Farien falta com a mínim de 135 a 269 pous. Una longitud de 6.000 m ( 6 Km) per separar-los. Les condicions del terreny i la repercussió en l’aqüífer poden introduir variables no prou controlades. El cost previst seria de 12,7 M€ més IVA.
- Evacuació al torrent per canalització per gravetat. Des de la bassa es construiria un conducte subterrani, un túnel, fins a la zona de la depuradora de la carretera de Son Bou. Són 2 km de túnel d’uns 2,5 m de diàmetre. 6,7 M€ més IVA. Funcionament anual 10.000 €.
- Evacuació al terreny mitjançant llacuna de filtre verd. Llacuna d’entre 10 i 20 hectàrees, de 1-2 m de profunditat. És molta superfície a aconseguir. Podria estar saturada en un moment de màxima precipitació o anar perdent eficàcia amb els anys. 8,1 M€ més IVA. Funcionament anual 20.000 €.
El context actual del problema està determinat per aquests factors.
- Perill de torrentada, embassament ple, retenció i inundació de la zona escolar i del polígon.
- Solució actual provisional en terrenys privats sense compensacions per l’afectació. Embassament sense cuidar, infiltració espontània en el mateix lloc, afectació dels pous propers per acumulació, evaporació i no aprofitament de l’aigua de cap tipus.
- Necessitat de Menorca de tot tipus de mesures per aprofitar l’aigua arran de períodes de sequera creixents i d’un consum excessiu de les reserves dels aqüífers.
La solució proposa pel CEL persegueix dos objectius: 1r executar algun tipus de solució abans que no hi hagi conseqüències massa greus arran d’una torrentada salvatge, la qual cosa guanya probabilitats a mesura que s’intensifica el canvi climàtic. 2n que la solució alhora que viable econòmicament permeti reaprofitar el màxim l’aigua per a usos no de boca i per a infiltrar mitjançant una canalització natural.
PROPOSTA DEL CEL EN CONCRET
El CEL entén que les competències en el tema es reparteixen entre l’Ajuntament i el Govern de les Illes Balears, que té les competències hidràuliques, encara que ambdues institucions no ho acceptin. L’Ajuntament, perquè són pluvials urbanes i la Conselleria perquè una part de la solució pertany al medi natural. També és cert que el Consell Insular podria intervenir-hi substituint totalment o parcialment el Govern en cas de prosperar alguns canvis normatius arran del desig del Consell d’assumir més gestions del territori a compte de competències del Govern.
La solució consisteix en el següent:
1.Indemnitzar els propietaris pels terrenys afectats en l’embassament actual, expropiant-los justament.
2.Convertir l’embassament actual en un dipòsit en condicions, que permeti reutilitzar l’aigua. L’aigua del dipòsit serviria per als particulars que volguessin adquirir-la per portar als seus dipòsits privats de regar horts i jardins i per al sistema de cisternes de vàters de cases, hotels i edificis públics de molts usuaris. Aquesta aigua hauria de ser a cost 0, els adquirents es farien càrrec només del transport privat amb camions cisterna. Si tenim en compte el preu de l’aigua actual i el preu futur per a grans consumidors, la del dipòsit sortiria més barata tot i el transport, i podria tenir una demanda important. El preu el m3 del tercer bloc de subministrament del servei d’aigua potable costa ara 3 € amb cànons inclosos. La tendència és clarament a pujar i exposada a restriccions. El cost de transport del m3 de l’aigua de pluvials oscil·laria entre 2-3 €. Així es fomenta també un aprofitament econòmic d’un recurs ara desaprofitat. Economia circular també en l’aigua.
Una part d’aquest dipòsit podria ser cobert, per evitar l’evaporació, no faria falta tot, i ser així en superfície un aparcament, un passeig arbrat (arboreda) o una zona verda per a aquesta futura part urbana del poble.
3.El dipòsit hauria de tenir una canalització suficient de continuació per gravetat seguint la topografia del territori, per la torrentera natural, entre Rafal Vell i Rafal Nou. Una canalització mínima pensada per un cas aïllat d’emergència no tant per un desguàs amb velocitat fins al torrent de Cala en Porter, sinó per salvar la inundació de la zona urbana a costa d’una conducció bàsica fins a la torrentera. Amb un possible embassament esporàdic i circumstancial en aquesta torrentera natural, que no té perills d’afectació ni a persones ni a propietats. El risc màxim seria la inundació puntual d’unes tanques i de qualque caminet entre tanques, una en molts anys.
Aquesta canalització s’hauria de treballar mitjançant la intervenció en els punts que ho requerissin. La part d’obra més important seria la necessària per travessar davall la carretera Me1 en el pont d’intersecció amb el camí de Torralba. La resta d’obres en rústic consistirien en fer síquia on fos necessari recuperar el pas natural i el llit de la torrentera i algun pont entre tanques. Bastaria un ample màxim de 2,5 m de síquia que és el calculat per al cabal màxim en el projecte de canalització mitjançant el túnel del 3r projecte de la Conselleria. Lògicament s’han de pagar les afectacions que generin un perjudici per als propietaris dels llocs.
4.El cost seria clarament menor que projectes anteriors. A més a més suposa uns beneficis generals que permeten recuperar una part de la inversió: per reutilització, l’estalvi d’extracció de l’aigua substituïda; l’activitat econòmica generada per aquest nou recurs natural i la conversió de la zona urbana en un espai d’ús públic.
