CEL.
EL CEL ha analitzat Alaior emprant dos paràmetres objectivables que permeten valorar la incidència en el dinamisme del poble: espais i temps comunitari. No s’ha analitzat la qualitat dels espais o del temps, només l’existència d’espais i l’ús en temps d’efectes generals. Les conclusions permeten determinar quines mancances són més evidents i repercuteixen en la qualitat de vida d’Alaior. Aquesta metodologia permet també comparar amb allò que succeeix a altres municipis. Més avall podeu veure tot l’anàlisi en format presentació.
El Club de Jubilats, de gestió de la Junta, és exemple d’un espai amb molt de rendiment comunitari.
El Convent rehabilitat, de gestió exclusivament política, està molt lluny de tenir la rendibilitat comunitària necessària.
Com exemples clars d’espais amb una intensitat d’ús molt positiva tenim el Club de Jubilats, un equipament públic amb gestió de la Junta del Club, que genera un temps d’ús de moltes hores tot l’any. El camp dels Pins i el Poli (amb tots els equipaments integrats) són dos espais amb una intensitat d’ús molt elevada, que aporten els clubs amb l’experiència de molts anys d’organitzar l’activitat dels seus equips. Un cas històric, ara desaparegut però que va ser paradigmàtic d’aquesta suma d’idoneïtat de l’espai amb un elevat temps d’ús, seria la Salle Antiga. Durant anys va ser un equipament privat, molt ben ubicat, amb pluralitat d’usos (educatiu, pati esportiu, cine i teatre, Hogar) fomentats pels Hermanos i les famílies. Açò el convertia en un centre de dinamisme local, comparable a la repercussió que avui suposa l’Auditori de Ferreries, gestionat per l’Ateneu Musical, per a aquella població. El cas des Mercadal, amb el Centre de Convencions i la Sala Multifuncional, permet observar que espais bons i amb gestió municipalitzada, sense col·lectius locals que els omplin, poden provocar un rendiment més escàs, però que pot augmentar amb el temps.
Un altre espai alaiorenc, que és exemple de com s’afegeix benestar quan hi ha també bones condicions d’horari, és la deixalleria, ha transformat del tot la gestió dels residus d’uns anys enrere. La Trotxa 1 també és un bon exemple de com al llarg dels anys ha encabit moltes hores d’activitat productiva que ha generat prosperitat econòmica. El nucli antic del poble també és un espai on convergeixen sector públic i privat que absorbeix moltes hores de vida comunitària, que genera atractiu i valor econòmic. També la Biblioteca és un espai d’alta rendibilitat en la vida del poble.
Una primera conclusió clara és que els espais que tenen una forta repercussió en la vida del poble poden ser privats o públics, és indiferent, el que és molt important és que la gestió permeti el protagonisme de molt de temps dels ciutadans. Són aquests qui multiplicaran les hores d’ús i els que el converteixen en una eina de fer comunitat de diferents maneres.
Quant a espais educatius, Alaior gaudeix d’equipaments que estan en condicions d’afavorir dinàmiques educatives del màxim nivell. Només cal tenir present que la FP tindrà un protagonisme creixent i divers els propers anys. L’Escola de Música ha estat i és víctima de la poca idoneïtat dels espais dels darrers anys. No servirà qualsevol reaprofitament, unes bones condicions per a l’ensenyament de la música han de tenir en compte moltes coses.
La completesa dels espais esportius és evident. Sembla poc encertat sacrificar un espai central com el Camp de Futbol-7, quan hi ha alternatives per no substituir, sinó afegir.
Els dèficits principals que detectam són en els espais culturals gestionats directament per l’Ajuntament, sense expertesa i amb les entitats decantades, que fan que es Convent, la Sala d’Activitats Ciutadanes, Gràcia i les Escoles des Ramal tenguin menys repercussió de la que haurien de tenir, alhora que manquen espais i temps per a activitats transformadores per a la població. El protagonisme dels espais culturals a Maó i Ciutadella recau en gestions directes per part dels usuaris per mitjà de col·lectius (Ateneu, Orfeó, Cercle Artístic…) mai d’equips de govern, com és el cas d’Alaior.
També manca molt d’espai per als següents temes del tot prioritaris:
- Habitatge, no hi ha carrers nous on construir llars, i els preus absorbeixen el temps de les famílies o les expulsen a viure a altres llocs, restant dinamisme.
- La Trotxa 2 ha fet tard i ha costat, però açò no ha de distreure de la necessitat de planificar la Trotxa 3 ja, cap a COINGA perquè la Trotxa 2 té limitacions de superfícies que poden dificultar instal·lacions més grans.
- L’envelliment greu de la població dels propers anys exigeix planificar tot d’espais i dedicacions de temps per a un canvi que sobrepassa de molt el temps que s’hi dedica a prevenir-ho.
- Les urbanitzacions són espais grans amb un ús parcial. Generen impostos anuals però la productivitat baixa acabarà per exigir inversions que sostrauran recursos d’altres necessitats, cal planificar l’augment de rendiment.
