PER UN PERÍODE ESSENCIAL DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT.
La formació del professorat resultarà clau durant els pròxims anys, si realment volem fer front als canvis metodològics i a la incorporació de nou professorat funcionari a través d’un procés d’estabilització.
ANÀLISI
El context general, però també l’excepcional, dels anys presents de l’educació formal ens porta a fer la proposta que seguirà més avall.
Experiències passades demostren que en conjuntures com aquestes, les condicions dels professionals acaben convertint-se en determinants per a futures dècades, en positiu o en negatiu.
L’educació enfronta en aquest moment dificultats afegides que no analitzarem aquí i que són objecte d’un consens prou ample. A aquestes dificultats, se n’hi afegiran en el futur de noves des de l’àmbit social i dels entorns de procedència de l’alumnat. Però a més a més, ara és un moment històric de canvis en les metodologies i les exigències normatives. Així mateix, i de manera molt concreta i excepcional, hi trobam com un fet rellevant la incorporació de molt professorat a través de l’anomenat «procés d’estabilització».
La institució educativa no pot controlar les variables de la procedència social ni de l’entorn cultural de l’alumnat. Els canvis metodològics i normatius ja són d’implantació obligada. Per tant, el factor des del qual es pot actuar de forma més eficaç per aconseguir l’èxit és: la capacitat del professorat per aconseguir resultats exitosos en aquesta conjuntura excepcional.
Els estudis comparats demostren que quan la formació i l’experiència del professorat són bones, l’educació es veu sense cap dubte millorada. Resta pendent des de fa dècades un canvi substancial en les universitats respecte de la formació del professorat, la qual cosa té conseqüències en el present dels centres. Els canvis necessaris en la formació universitària evitarien ben segur una part dels problemes.
A la Conselleria d’Educació li consten els efectes derivats de la idoneïtat o no del professorat, i de la repercussió que açò té sobre l’atenció educativa de l’alumnat. En canvi la Conselleria no té un mecanisme que funcioni respecte de les situacions de poca adequació de professorat amb places assignades. La majoria d’aquests casos s’acaben convertint en problemes que han de ser compensats per la resta del professorat o amb la resignació de l’alumnat i les famílies.
Durant anys, una part dels llocs de treball en educació han estat assignats a interins que, ara, a través del procés d’estabilització que substitueix el concurs oposició, podran adquirir la categoria de funcionaris definitius. En aquest sentit, cal dir que, amb més o menys encert, el concurs oposició era, i és, una garantia mínima (tot i no ser el més adequat) de la preparació dels candidats a mestre o professorat. A més a més, el subsegüent període de pràctiques encara hi afegia més possibilitats d’assegurar la idoneïtat dels seleccionats. La major part d’aquestes garanties queden suplantades amb aquest procés d’estabilització.
En definitiva, en el context present se sumen quatre circumstàncies molt significatives:
1a. Les dificultats derivades dels entorns socioculturals
2a. Els canvis metodològics i normatius.
3a. Les mancances en l’adequació de la formació universitària, inicial i permanent, del professorat.
4a. I l’accés de molts professionals per la via del procés d’estabilització, sense garanties suficients.
La suma d’aquestes circumstàncies pot crear un efecte negatiu, poc convenient i no previst, en un període ja de per si complicat en l’educació formal.
Per tot açò, consideram que el moment actual és transcendental i exigeix compensar el descrit abans amb un programa d’ajuda a la idoneïtat del professorat, que passam a esbossar en els seus punts bàsics.
PROPOSTA
Demanam a la Conselleria un programa específic perquè els centres comptin amb recursos especials i suficients per poder garantir les condicions pedagògiques i didàctiques del professorat, que inclogui:
-
FORMACIÓ
– Pla especial de formació en el marc de l’autonomia dels centres, dotat
econòmicament.
-
INSPECCIÓ
– Dedicació suficient del cos d’inspectors per fomentar i controlar l’èxit d’aquests
programes.
-
DOTACIÓ
– Dotació horària per assegurar la bona marxa del programa. Durant un temps les hores dels centres, a més de ser per a les classes, han de ser també per a formació del professorat: per als responsables del programa en els centres; per al professorat tutor de les pràctiques; per difondre i generalitzar els resultats; entre d’altres.
– Dotació de professorat que permeti compensar les dedicacions horàries anteriors.
-
PRÀCTIQUES
-Dos cursos de pràctiques avaluables a tot el personal nou nomenat funcionari.
-Pràctiques informades pel departament educatiu corresponent, l’equip directiu, i inspecció.
-Aprovació del període de pràctiques en consell escolar del centre amb la presència dels autors dels informes, per tal que la decisió sigui també compartida per la resta de representants de la comunitat educativa del centre.
-
COMISSIÓ ESPECÍFICA
Una comissió específica de la Conselleria d’Educació en l’àmbit de cada illa perquè promogui aquest pla, en garanteixi els resultats i pugui proposar de prorrogar aquestes mesures els cursos necessaris segons les necessitats i els resultats de cada centre.
Grup de Recerca en Educació de Menorca
(Pilar Benejam, Pere Alzina, Anselm Barber i Nel Martí)
