EDUCACIÓ 0-3.

EDUCACIÓ INFANTIL 0-3, SITUACIÓ I PROPOSTES.

CARACTERÍSTIQUES

L’educació infantil a Menorca ha anat adquirint la importància que les ciències de l’educació atorguen a aquesta etapa. Van fer falta molts d’anys per aconseguir que fos considerada una etapa clarament educativa. Aquesta etapa és una part fonamental de la vida i, com a tal, ha d’assolir un conjunt d’objectius fonamentals.

Al llarg de la primera infància es constitueix la ment; tot el que sent, viu i experimenta va construint el pensament. L’entorn esdevé un element educador fonamental; determinats entorns poden afavorir o no. Tres característiques els converteixen en altament favorables:

• La tranquil·litat.

• La previsió (rutines, poder preveure ofereix control).

• L’estimació, que implica temps i dedicació.

Si l’entorn ofereix una relativa estabilitat afavoreix el pensament reflexiu, facilita el control de les emocions i la capacitat de reconduir les situacions conflictives, i va construint un temperament i un caràcter flexible, adaptable i constructiu.

Les vivències, experiències, sentiments i emocions viscudes en aquesta etapa tenen un alt impacte social (establiments de lligams afectius profunds), familiar (identificació d’un entorn segur) i personal (en el desenvolupament de la personalitat i en el pas del jo egocèntric als altres).

Conscients de tot açò, la comunitat educativa menorquina, amb el suport d’un conjunt de professionals qualificats i de docents força motivats per oferir uns serveis de qualitat, han anat creant una xarxa d’escoletes que s’ha anat consolidant al llarg dels anys. En aquests moments s’ofereix un servei integral, de qualitat i amb garanties per compensar aquelles desigualtats que poden afectar negativament.

La dedicació i esforç menorquins, durant anys han permès disposar:

• D’una xarxa pública d’escoletes amb situacions i dependències diverses.

• Un marc laboral per a les treballadores més favorable (condicions mínimes acordades entre Consell, ajuntaments, empreses, cooperatives i sindicats).

• Projectes educatius i pedagògics adaptats a la realitat d’acord amb les indicacions de les ciències de l’educació. Contextos i entorns agradables. El context és molt professional i ajuda els infants a ser més reflexius i a controlar les emocions.

• Tot i que la gratuïtat és una realitat des d’enguany, aquesta no cobreix tot l’horari a les altres illes.

PROBLEMES

Entre els esforços i la resposta institucional dada, s’ha creat una realitat majoritària caracteritzada per:

• Un conjunt de professionals sorgit de l’esforç propi. Treballant en situacions de precarietat i sense el reconeixement laboral que tenen altres professionals. Però que han aconseguit igualment un reconeixement social. Amb gestió directa dels centres per mitjà de cooperatives en uns períodes, i amb gestió d’empreses alienes altres.

• Un sistema laboral en paral·lel al de la resta d’etapes de l’Educació, que genera greuges professionals. Alhora permet una gestió de personal més adequada a la realitat de cada centre, que afegeix qualitat de servei. Les escoletes gestionen el personal molt millor que la resta de centres educatius pertanyents a les altres etapes, perquè la gestió no està centralitzada i no pateix de les disfuncions de la gestió macro i distant.

• La inestabilitat que és deguda a les successives concessions administratives en què els ajuntaments han de subhastar aquests serveis. Cada 4 o 5 anys el sistema de cada escoleta ha de passar per un procés complex administratiu, que acaba alterant el dia a dia de la feina, com demostren les situacions de Maó i d’Alaior, amb un desgast considerable de les treballadores. No oblidem les situacions a les quals s’ha arribat: perjudicis econòmics, molta inversió altruista en gestió sense reconeixement, solidaritat insular entre treballadores, vagues…

• Els ajuntaments no són sistemes experts en educació. Per açò només gestionen aquesta part. El criteri educatiu es veu molt disminuït en les decisions sobre a qui s’atorga la concessió. Ni les clàusules ni les meses de decisió estan formades per experts suficients en educació infantil.

  Els ajuntaments no són competents en resoldre situacions derivades de les moltes circumstàncies. Paguen les empreses, transferint-les recursos per gestionar. Recursos que acaben extraient-se del patrimoni experiencial de l’illa quan les empreses concessionàries són foranes, per la poca adequació de les clàusules a les característiques dels interessats de Menorca. La realitat de les escoletes passa per un embut burocràtic estandarditzat aliè a la realitat de l’illa, i açò les erosiona inútilment.

• La submissió del funcionament de les escoletes als pagaments, autoritzacions, ordenances, tràmits burocràtics… dels ajuntaments és impròpia d’unes escoletes més eficaces. Per als ajuntaments acaba prevalent l’interès administratiu dels tràmits. Ho veiem en les vegades que s’han de repetir els concursos de concessions. En les desconsideracions d’aspectes com el tractament diferenciat de les cooperatives quant a garanties econòmiques exagerades. I en la poca adequació perquè hi puguin accedir empreses menorquines.

• Les diferències amb la realitat de Mallorca i Eivissa històricament ha suposat que les decisions generals de la Comunitat no estan en sintonia amb el que precisa Menorca. Per tant, sembla recomanable cercar una solució específica per a Menorca.

• A l’illa hi ha precedents de gestions insulars que amb una fórmula o amb una altra s’ha aconseguit que la gestió i la iniciativa  l’acaben tenint experts en el sector, alhora que es manté la dependència directa de les institucions públiques insulars. És evident que el Consorci de Residus i el de Disciplina Urbanística en Rústic poden servir-nos d’exemple, però sempre tenint molt en compte la realitat diferent que requeriria la solució en educació infantil. O el cas de fundacions insulars amb participació pública tant pel que fa al turisme com a l’atenció a persones amb discapacitat, o el Fons Menorquí de Cooperació.

• En tot cas, si aquesta autogestió insular no s’accepta, cal tenir molt en compte el següent: Les escoletes que ja tenen concedida una gestió externa per part d’empreses privades haurien de constituir comissions de seguiment dels acords. En aquestes comissions s’haurien de tractar aquells assumptes que poguessin generar conflictes en qualsevol àmbit (gestió pedagògica, gestió administrativa, gestió laboral, etc.).

• Amb vista a possibles noves externalitzacions hauria d’existir un nucli i un cos de coneixement per assessorar els processos i tenint també en compte la possible fórmula que permetria consolidar el projecte menorquí. L’Observatori de la Infància creat pel Consell Insular podria ser el nucli inicial.

És molt important recordar el recorregut fet, la situació actual (molt favorable amb relació a altres indrets) i les perspectives de futur per evitar qualsevol passa enrere. Qualsevol retall mínim de les condicions laborals, mancances de materials, serveis de neteja, de manteniment… implicaria un retrocés que no ens podem permetre.

S’ha de tenir en compte que els plecs de condicions utilitzats fins ara (a Maó o Alaior, per exemple), que han permès l’externalització del servei, han inclòs aspectes de dubtosa legalitat -o no tan dubtosa- que debiliten i posen en perill el model actual d’educació infantil de Menorca, com poden ser:

• Els projectes educatius dels centres no es poden posar a subhasta. Són documents consensuats i aprovats per la comunitat educativa i cap extern a aquesta comunitat ho pot tocar.

• Les empreses externes poden contractar personal auxiliar de suport sense cap titulació, la qual és prohibit per la normativa educativa. Les empreses adjudicatàries, ara mateix, podrien substituir el personal tècnic auxiliar amb titulació per una persona qualsevol.

• Els plecs de condicions de les externalitzacions impliquen el dipòsit d’una fiança per assegurar el compliment dels acords. Les cooperatives tenen un tractament especial i ha de tenir-se en compte.

PROPOSTES

Tots sabem que la gestió de proximitat és la que garanteix uns millors serveis. Aquesta idea és compartida majoritàriament. La iniciativa des de l’Illa i la implicació dels professionals han creat aquest valor diferenciat de l’Educació 0-3 a Menorca. Aquest valor, que és un patrimoni de la nostra societat, s’ha aconseguit amb un model propi. Per facilitar-ne la continuïtat, atès el recorregut i la realitat actual, el model més adient seria la creació d’un ens  públic o una altra figura jurídica similar que garanteixi la gestió àgil del dia a dia i assegurés  les condicions actuals i la millora progressiva. Aquest organisme l’haurien de crear el Consell Insular, tots els ajuntaments i la Conselleria d’Educació per mitjà de la Direcció Insular d’Educació n’hauria de ser una part.

Aquest ens de gestió insular seria molt útil perquè permetria:

– Dirigir la gestió del sector per mitjà de professionals entesos i sense les dependències poc funcionals dels ajuntaments. S’estalviaria el cost dels processos reiterats de concessions. S’alliberaria el sector de la intervenció excessiva de persones amb poc coneixement d’aquesta realitat.

– Les treballadores adquiririen la condició de contractades per aquest organisme públic amb la consideració equivalent als sectors públics dels altres cicles educatius.

– Seria alhora una solució immediata per a Menorca diferent dels problemes d’Eivissa i Mallorca i un camp d’experimentació que podria servir per als pròxims anys a aquelles illes.

– Permetria comptar amb els recursos que ara obtenen les empreses concessionàries per a la gestió, sense perdre aquestes inversions en experiència i patrimonialitzar-les per a l’illa.

– Permetria equiparar la realitat dels diferents centres de Menorca i, per economia d’escala, estalviaria recursos destinats a la gestió aïllada de cada centre.

– Compartir suports i intercanvis d’experiències entre centres. I la gestió administrativa i burocràtica comuna.

– La direcció del sector restaria a Menorca i no seria traspassada a la Comunitat, per la qual cosa, seria més fàcil continuar amb l’evolució pròpia al llarg de dècades d’aquests serveis a Menorca.

– Acordar que aquest seria el model de l’illa els pròxims anys, ha de condicionar les administracions des d’ara. 1r Creant una comissió compartida amb el sector per crear aquest ens. 2n Establir un calendari d’execució i funcionament per tal que els ajuntaments facin convergir les situacions actuals cap a la transferència dels serveis a aquest ens. 3r Permetre a la Conselleria d’Educació que inclogui en el seu desenvolupament normatiu aquesta realitat menorquina.

Caminar cap aquest model ens hauria de permetre revertir la situació actual: molts equips d’educadores, que han treballat de valent per fer viable el model que tenim, se senten desmotivades. Sensació de derrota (han afirmat). Ben segur que, atesa la seva inqüestionable professionalitat, continuaran amb força, però es mereixen el suport social i institucional. El desànim, fruit d’una intensa tasca, afecta la qualitat educativa. I quan la qualitat es vegi afectada hi perdrem tots. Aquesta situació s’ha de capgirar. El capital humà  és la millor garantia i l’eina fonamental.

GRUP DE RECERCA EN EDUCACIÓ (Pilar Benejam, Pere Alzina, Nel Martí, Anselm Barber).