EL GERIÀTRIC A L’EXTRARADI MÀXIM, AÇÒ ÉS L’IMPORTANT.
En resposta a una carta acusatòria del PP, que vol que el problema sigui jo, no la seva decisió d’ubicar els majors on no es mereixen. Que jo sigui un dimoni amb coa, prepotent, cregut i demagog, segons ells, té poca importància. Està bé que els lectors puguin llegir detingudament les acusacions del PP en contra meva, segurament s’adonaran un cop més de l’estratègia d’alguns dirigents alaiorencs de defensar els possibles errors intentant desacreditar qui s’atreveix a qüestionar-los. Voler ferir les persones, més enllà de tractar d’idees, decisions i fets, cerca fer ciutadans callats i submisos, i, per tant, societats poc vives.
Anem als temes importants. El centre de dia temporal a sa Bassa de Sant Pere, no és una mala decisió. És seva, del PP, i no és dolenta perquè els usuaris retornen al contacte familiar cada capvespre i per les possibilitats del lloc. Sempre provisional, mentre se cerca una ubicació més integrada. En tot cas, és molt millor que el carrer Margalida Comas. Que sigui una zona verda del polígon no és cap problema per a la provisionalitat, com tampoc ho era per al «centre social i recreatiu» que abans va ubicar-hi el mateix Ajuntament.
Si aquest tema em preocupa no és perquè jo sàpiga res de gent major, però sí que m’he dedicat a demanar i a escoltar sincerament les expertes, treballadores i voluntaris que l’atén. I totes afirmen que el grau d’integració en la vida social del poble és un dels al·licients bàsics. Per què aquest govern municipal hauria de saber més que elles?
Només faltaria que a Alaior ara estiguéssim tractant de substituir una residència per a una altra, ningú ha d’ignorar que tractam de la 2a, , sense oblidar que el PP va presentar, ja fa uns anys, fins i tot una 3a , de privada, a la zona de ses Tanques, entre es Banyer i sa Carretera, com a benefici d’un acord signat amb els promotors d’aquella zona.
No m’acusin de tractar Cala en Busquets com a res marginal. Precisament, perquè hi hem criat els nostres fills amb molta satisfacció, coneixem prou bé la barriada. I sobretot, perquè hem participat en les seves lluites i reivindicacions, no tenc cap problema en afirmar que la valorització d’aquesta part del poble no li arribarà del geriàtric ni del centre de dia. Fa anys que vaig proposar, (quasi sol i contra el govern d’esquerres), que era el lloc de la piscina, del teatre, i d‘habitatges plurifamiliars i unifamiliars lliures. O dels futurs centres educatius, formals o de la mateixa escola de música. Açò hi portaria voluntàriament altres residents i dinamisme. Però emprar els solars públics de Cala en Busquets per desubicar els majors del cor de la vida social i justificar-ho com a benefici de la barriada, açò si és demagògia de partit.
Tot plegat és més senzill. L’Ajuntament, quan no trobava ubicació al centre de dia, per la pandèmia, va decidir anunciar que empraria els únics solars que tenia (per la poca gestió urbanística) i va precipitar-se, perquè el poble no ho havia analitzat, ni debatut, ni ponderat. Aquell anunci publicitari ara condiciona (innecessàriament) les instal·lacions futures per als nostres majors. En un carrer de només equipaments, sense vesins, ni places, ni jardins, ni prou aparcaments.
Es Castell també havia acordat ubicar el geriàtric a l’extraradi. Però el seny dels ciutadans ho va fer corregir. Rectificar és de savis. Avui tenen clar que els ubicaran a l’Esplanada, al cor mateix del poble.
Es Ramal es pot ampliar. Alhora es poden cercar espais integrats per al centre de dia i el geriàtric nous. N’he proposat alguns en anteriors escrits, després de demanar i contrastar. No en tenc cap exclusivitat, eren de domini públic. Es tracta de demanar, d’escolar i dir-ho públicament. D’açò em poden acusar: de dir-ho. Deu ser perquè el desig d’algunes persones de domesticar-nos, calladets, no ens afecta gaire.
Una cosa em preocupa sincerament de l’escrit del PP. Que induesqui els lectors a pensar que aquest tema és redueix a una qüestió personal. Mentida enorme. Aquest tema és del benestar de molts majors i de l’empatia de tots aquells que els estimen. Segurament el poble ho acabarà expressant.
Precisament és la inacció, o l’omissió de la política de fons, la que provoca aquest tipus de decisions escanyades, precipitades i poc sensates, que després actuen com a empobridors generals del bé comú. Decisions que un cop anunciades, s’han de defensar a capa i espasa perquè alguns creuen que el contrari tindria un cost per al partit. Ai! La demagògia i la por les fa qui persegueix el poder, no els dimonis jubilats que opinam i proposam. Només faltaria.
Anselm Barber Luz
