CERTESES I DUBTES SOBRE LA FP.
Una decisió immediata sobre la FP, especialment sobre el centre des Castell seria desitjable que contingués el màxim de certeses i que no respongués només a allò que políticament s’havia decidit en el passat, amb bones intencions, però sense comptar amb la comunitat educativa. No es tracta de ser desconsiderats amb la representativitat política, sinó d’afinar les decisions que tristament avui la política pren d’una forma parcial, i a vegades empesa per causes concretes amb conseqüències molt generals.
1r L’alumnat d’ESO des Castell estudiant al mateix poble, avui que les metodologies cerquen un enriquiment mutu entre capital humà i entorn vital, té un valor cultural que potser els «economistes» de la proposta de la conselleria no saben comptar. El principal dels recursos és el capital humà, i quant més vinculat en l’entorn, millor. Empènyer els jovenets des Castell cap a Maó sí o sí, en aquests moments que existeix una alternativa, té un cost d’oportunitat immens. Té un lectura i una interpretació poc educadora.
2n La FP de Menorca necessita enfortir-se amb ofertes noves. Tothom ho admet. Una alternativa seria emprar el centre des Castell per oferir mòduls de FP de famílies professionals noves, actuals i amb futur en les properes dècades. Les que segueixen són unes poques propostes només com exemples que hi ha camí en aquest sentit: Energia i aigua, sostenibilitat en general, són professions estratègiques per als propers anys. Però indústries alimentàries també, en una Menorca en què aquesta producció té un pes històric i voluntat clara de continuïtat. Artesanies no gràfiques, el valor afegit de la producció humana no industrial és un altre camí de les alternatives econòmiques d’una reserva de biosfera, el capital humà que emana de bones mans i creativitat serveix per a quasi tot. Es tracta d’un camp de generació de riquesa en una escala diferent, amb vies obertes però sense una oferta de formació, un camp en què Menorca sí pot ser competitiva.
3r La formació ocupacional que munten les institucions públiques, avui repartida en diferents llocs no específics, i que no estiguin vinculades amb les famílies professionals de FP existents, podria ser també una oferta per a adults a encabir ben organitzada as Castell.
4t Que les inversions educatives prioritzin l’efecte de suposades dinamitzacions de l’economia local més que els beneficis evidents per a la població jove i les seves famílies del municipi no sembla prudent (economicisme de poc recorregut?), quan el pes d’aquestes suposades dinamitzacions té poc d’empíric. I malament quan l’economia ha de recórrer al suposat consum que farà una també suposada demanda forçada d’estudiants que han de venir d’altres municipis de Menorca.
5è Els efectes de centres integrats per al conjunt de Menorca sí són una certesa, però potser no ho és la fórmula d’un macro centre as Castell. Perquè oblida per sempre més els estudiants de l’ESO del poble. Perquè tanmateix serà insuficient per acollir gran part de famílies professionals. Perquè no és el camí més d’acord amb la comunitat educativa insular que aposta per diferents centres integrats en convivència amb els centres de secundària actuals.
6è Separar l’ESO de la FP és més un recurs organitzatiu que menysté un contacte obert entre estudiants que creiem fonamental. La FP encara hauria de guanyar molt més alumnat. Que l’alumnat d’ESO conegui i prestigi constantment el que fan els seus companys més grans en la FP és la millor promoció, molt per sobre de visites anuals i el màrqueting habitual, ens ho demostren les experiències en centres concertats.
Encara que, un cop més, l’actualitat d’aquesta separació pot semblar més moderna, la història de la generalització de la secundària ens diu que la separació no va ser una bona opció en el passat. La certesa és total en que la FP i el BUP per vies diferents va ser nefasta i va causar gran part dels problemes que dècades després encara arrossegam. És trist no ser conscients de les errades constatades i sobrevalorar suposicions de culte a la modernitat.
7è Els centres integrats de FP convivint amb l’ESO és avançar que els centres siguin un reflex de la societat. Que en els centres de secundària es formin jovenets, joves i adults és apostar per allò que tantes vegades s’ha predicat que els centres i la societat han de ser permeables a una influència recíproca. Persistir en fer de l’educació un lloc apart, aïllat respecte del treball i el saber del seu entorn, és purament comoditat de gestió però retrògrad com a societat educadora.
8è No són qüestions menors que: cada dia l’alumnat d’ESO des Castell hagi de transportar-se a Maó, tots els anys. Que un nombre molt gros d’alumnat de cicles de la resta de pobles i urbanitzacions s’hagués de transportar as Castell. Durant dècades. Encara ara, el transport escolar de la secundària obligatòria no està exempt de dificultats. El transport de línia que empra la secundària no obligatòria (FP i batxillerat) que cobresqui amb facilitats totes les opcions de l’alumnat que ha de baratar de poble no és una realitat encara. Tant de transport, potser no imprescindible, té poc de sistema eficient.
9è La iniciativa de Sant Lluís d’oferir l’ESO al poble i la conquesta de l’IES des Castell podrien ser una oportunitat per replantejar i millorar l’oferta de la secundària a Maó, amb una redistribució de funcions entre instituts, que podria estar d’acord amb part de millores de la FP.
Pilar Benejam, Pere Alzina, Anselm Barber. (Grup de Recerca en Educació)
